 |
| Edició en romaní que agraesc moltíssim a en Ferenc per fer-me'l bastar. köszönöm! (núm 141) |
Leon Werth-eske
Mangav le shavoren, te naxolyajven, kaj kado lebro jekhe manusheske dedikalij. Godyaver muntujipe si man peleste: kado manush andej luma muro majlasho vortakoj. Si man vi jek kaver muntujipe: kado manush zhanel te hatyarel sakofalo inke vi le shavorenge ramosardi lebro. Muro trito muntujipe o kavari: kado manush ando Francicko Them trajil, haj kothe bokxajvel haj silyajvel. Baro tubujipe si les po vojipe. Te naj dosta kadal but muntujimatura, atunchi kodole shavoreske dedikalij o muro lebro, kon varikana kado manush sas. Ke majanglal sako manush shavoro sas. (Pekadi feri cerra zhene seron.)
Muri dedikacija barem avri lasharav, kade:
Leon Werth-eske
kana inke shavoro sas.
La llengua d'avui és el romaní, i més concretament el dialecte lovari. Es tracta d'una llengua indoiraniana parlada a Europa pel poble gitano. Quan els gitanos arribaren a Europa en diàspora a l'Edat Mitjana se'ls va anomenar erròniament egipcis i durant molt de temps es cregué que, per mor de les seues faccions fosques, provenien del nord d'Àfrica. Aquest error ha quedat plasmat en la llengua anglesa que encara avui anomena els gitanos i la seua llengua gipsy (egipci).
Res més lluny de la realitat. El poble gitano prové de la Índia, i així ho demostra la semblança entre el romaní i la resta de parlars indis. Es tracta per tant d'una llengua indoeuropea emparentada, per exemple, amb el sànscrit.
De parlants de romaní segons la zona d'Europa n'hi ha molts o no n'hi ha quasi cap. A Espanya per exemple la majoria de gitanos han perdut la seua llengua però sembla ser que n'hi ha un milenar que encara parlen caló, que és una variant del romaní que ha passat un procés d'hibridació amb les altres llengües peninsulars. És a dir, els parlants de caló s'expressen amb una classe de crioll romaní-castellà, romaní-català, romaní-portuguès o bé romaní-basc. Hi ha altres zones com Romania, Hongria, Ucraïna o Polònia, on els parlants de romaní representen entre el 80% i el 90% de la població gitana del país.
El romaní, al ser la llengua d'un poble en diàspora, està molt dialectalitzat i la intercomprensió a vegades no és possible entre dialectes llunyans, com per exemple entre el caló i el vlak (que és el parlat a Europa central). Un dialecte del vlak l'és el lovari, parlat pels gitanos d'Hongria i variant amb la qual està traduït l'únic llibre en romaní que hi ha de El petit príncep.
El català en té un bon grapat, de paraules d'origen romaní, més concretament del caló:
Halar (amb hac aspirada): menjar
xaval: al·lot (originàriament, però, volia dir fill)
calés: sous
pispar: robar
cangueli: por
paio: persona d'ètnia no gitana.
