 |
| edició en kurd de l'editorial turca avesta (2014) (núm 152) |
Ji bo Léon Verth
Ez ji zarokan lêborînê dixwazim ku min ev pirtûk diyariyî mirovekî mezin kiriye. Di destê min de uzr û behaneyeke cidî heye: ev mirovê mezin li ser rûyê erdê dostê min ê herî hêja ye. Di destê min de behaneyeke din heye: ev mirovê mezin dikare di her tistî de û ta di pirtûkên ji bo zarokan de jî têbigihîje. Li ba min behaneyeke sisyan heye: ev mirovê mezin li Fransayê dijî û ew lê birçî ye û wî lê sar e. Ew bi hacet e ku mirov di ber dilê wî de bide. Eger ev hemû behane têrê nekin, ez vê pirtûkê diyariyî zarokatiya vî mirovê mezin dikim. Di destpêka zwe de, hemû mirovên mezin pêsi zaro bûn, lê belê kêm ji wan vê yekê bi bîra xwe tînin. Ez weha jî diyariya zwe rast dikim û dibêjim:
Ji bo Léon Verth
dema zaro bû.
El kurd és una llengua indoeuropea de la branca indorianiana, de manera que està emparentada amb el persa, l'osset, el pashto, etc. Es calcula que el kurd té uns 31.000.000 de parlants, 9.000.000 dels quals parlen kurd kurmanji, o kurd del nord. És el dialecte més extens del kurd, la seua àrea representa més de tres quartes parts del territori de kurd. És també la llengua cerimonial del iazidisme, que és una religió monoteista relacionada amb el zoroastrisme.
La comunitat lingüística kurda, juntament amb algunes minories lingüístiques com la zazaqui, conforma el poble kurd i habiten la regió del Kurdistan. Aquesta regió està repartida entre els estats de Turquia, Iraq, Iran i Síria. La majoria dels kurds són musulmans sunnites tot i que encara queda un cert nombre de kurds que conserven la seua religió ancestral: el iazidisme. Es tracta d'un poble que s'ha caracteritzat per les persecucions repetides que han patit en els diversos estats en els quals està desmembrat el Kurdistan. Les més actuals són les que estan patint actualment amb les persecucions polítiques a Turquia i la neteja ètnica que està intentant dur a terme l'estat Islàmic a les àrees kurdes que controla a Síria i Iraq.
 |
| Àrea on es parla el kurd |
