 |
| Edició en mingrelià editada a Turquia el 2013 (núm 151) |
El mingrelià és una llengua caucàsica parlada a bona part de la costa de Geòrgia amb la mar Negra. És un idioma emparentat amb el georgià i molt proper al laz, la majoria dels seus parlants viuen a la regió georgiana anomenada Mingrèlia tot i que una part viu a la costa de la república autodeclarada d'Abcàsia, república per cert que, des del 2008 que va ser reconeguda per Rússia, ha estat reconeguda també per Nicaragua, Veneçuela, Nauru i Tuvalu, a part de Transnístria, Ossètia del Sud i l'Alt Karabagh.
Però bé, tornats a la llengua del llibre d'avui, el mingrelià té aproximadament mig milió de parlants i la UNESCO l'ha declarat un idioma en perill d'extinció. La llengua en sí és bastant complexa: té un sistema de declinacions amb nou casos diferents que es desenvolupen de manera diferent depenent de si el nom en qüestió és animat o inanimat. A part d'això, fa servir un total de vint temps verbals diferents.
Molt sovent es diu que cada llengua és una visió concreta de la realitat que ens envolta. Idò bé, quin altre exemple més clar que el d'una llengua que forma les oracions de manera diferent depenent de si parla d'un ésser viu o si parla d'una cosa i que és capaç de matisar el temps en el que es du a terme una acció ni més ni menys que amb fins a vint temps verbals diferents. Això, si comptam els temps verbals en indicatiu i en subjuntiu que té el català, en sumam disset.
A continuació deix un vídeo amb la lectura del primer capítol de Le Petit Prince en mingrelià per poder sentir com sona i veure com s'escriu:
