 |
| Edició de Sü Azia en euskera suletí. (núm 145) |
Léon Werthi
Jente gehitü bati libürü honen eskentzea haurrek parka deitaen galtatzen düt. Bena hortzaz estakürü azkar bat badüt: jente gehitü hori ene adiskide hoberena düdalakoz da. Beste estalegatzen ahal dü, baieta haurrentzat den libürü bat. Hirurgerren estakürü bat badüt halahala: jente hori non hotza eta gosea egarten dütüan Frantzian bizi da. Ürgaiztürik izatea ontsa beharra badü. Estakürü horik oro ez balira aski ere, jente gehitü hori lehenik haur bat izan denari libürü hau eskentzen düt. Jente gehitüak oro lehenik haur izan beitira (güti hortzaz oritürik izanik ere). Arren ene eskeinia holaxe xüxenago idazten düt:
Léon Werthi
lehenik pottiko bat izan denari.
Hi ha algunes llengües que a part d'una traducció en la variant estàndard en tenen alguna altra amb la qual s'utilitza alguna variant estàndard. Aquest és el cas d'aquesta versió basca que no està escrita en euskera batua sinó que s'ha escrit amb la variant parlada a Zuberoa, al País Basc francès. És una variant que, tot i ser parlada a França, presenta una gran vitalitat. Sembla ser que és usada pel 60% de la població de Zuberoa, tot i que sí que és cert que entre el jovent el percentatge davalla.
És el dialecte més oriental de l'euskera i diuen que és molt semblant al dialecte roncalès que s'havia parlat a la franja de Navarra que toca amb Aragó fins a mitjan segle XX però que ja s'ha extingit. El suletí és un euskera de frontera. És un dialecte que fonèticament ha estat molt influït pel gascó, tant que n'ha adoptat la U característica dels occitans i també dels francesos [y]. Aquesta U apareix representada com a Ü en suletí. Una altra característica d'aquest parlar és que tot i no estar escrit amb batua sí que en segueix la mateixa ortografia amb no gaires més variants que la d'aquesta U característica.
Tot i que la majoria de paraules coincideixen entre uns dialectes bascs i altres, una diferència prou característica entre el batua i el suletí és que benvinguts en euskera es diu ongi etorri però els suletins ho diuen honki jin. El suletí té uns 9.000 parlants i representa el dialecte marcat amb groc que hi ha a la dreta del tot del mapa:
