Edició en estonià enviat per en Férenc. (núm 143) |
Leon Werthile
Ma palun lastelt andeks, et olen pühendanud selle raamatu täiskasvanule. Mul on selleks tõsine vabandus: see täiskasvanu on parim sõber, kes mul elus on olnud. Mul on ka teine vabandus: see täiskasvanu suudab kõike mõista, isegi lastele kirjutatud raamatuid. Mul on kolmaski vabandus: see tõaiskasvanu elab Pranstsusmaal, jus ta kannatab külma ja nälga. Teda on vaja lohutada. Kui kõigist nendest vabandustest ei piisa, siis pühendan raamatu sellele täiskasvanule kui kunagisele lapsele. Kõik suured inimesed on alguses lapsed olnud. (Aga kui vähesed neist seda mäletavad.) Nii ma siis parandangi oma pühenduse:
Leon Werthile,
kui ta väike poiss oli
L'estonià és una llengua uraliana. Això vol dir que està emparentada amb altres llengües com el finès, el komi, el saami, el careli o l'hongarès. De tota manera, la família uraliana està formada per llengües algunes de les quals estan molt allunyades de les altres, tant pel que fa a la intercomprensió com a la situació geogràfica. L'estonià té aproximadament 1.100.000 parlants i és la llengua oficial d'Estònia. Així i tot, a Estònia també s'hi parla rus al sud del país i vòruc, que és una llengua uraliana molt propera a l'estonià i que compta amb uns 70.000 parlants, també al sud.
Pel que fa al vocabulari sembla ser que té una influència molt forta del finès. A part, aquesta llengua declina i ho fa ni més ni menys que amb 14 possibles casos diferents! (Recordar que el llatí, de casos en tenia 6: nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu)
Com a curiositat, es conserven molts textos en estonià que daten del segle XIII, de quan els teutònics emprengueren diverses creuades contra els estonians, que foren uns dels darrers pagans d'Europa. Així, al mateix temps que aquí en Jaume I organitzà i dugué a terme la cristianització de València, Mallorca i de les Pitiüses a colp d'espasa, els alemanys feien el mateix a Estònia, tal i com figura a la crònica d'Enric de Livònia, la Heinrici Chronicon Livoniae.