Edició que m'ha fet arribar en Ferenc i a qui li estic molt agraït. (núm 142) |
Þessi bók er tileinkuð Léon WerthÉg bið börnin fyrirgefningar á Því að ég hefi tileinkaÞessi bók er tileinkað Þessa bók fullorðnum manni. Ég hefi mikla afsôkun: Þessi fullorðni maður er besti vinurunn sem ég á. Ég hefi aðra afsökun: Þessi fullorðni maður gerur skilið allt, jafnvel bækur fyrir börn. Og enn er Þriðja afsökunin: Þessi fullorðni maður býr í Frakklandi, Þar sem hann Þolir hungur og kulda. Hann Þarf huggunar við. Ef allar Þessar afsakanir nægja ekki get ég gjarna tileinkað bókina barninu sem Þessi fullorðni maður var einu sinni. Allir fullorðnir menn hafa fyrst verið börn. (En fáir Þeirra muna eftir Því.) Ég leiðrétti Því tileinkunina:Þessi bók er tileinkuð Léon WerthÞegar hann var lítill drengur.
Ja tenim aquí un llibre que desitjava poder comentar. A més, és una edició excel·lent. El petit príncep en islandès. Aquesta llengua és la més conservadora d'entre totes les escandinaves. És més, podria dir-se que és la llengua germànica més conservadora que existeix pel que fa a morgologia. Es diu que una parla és conservadora quan aquesta conserva característiques,ja siguin de lèxic o de forma, que altres llengües relacionades han perdut amb el pas del temps. El que fa tan característic l'islandès és que aquesta llengua encara declina.
A part d'això, conserva alguns trets comuns amb ja l'extint anglosaxó. Per començar, les declinacions que es conserven en islandès són les pròpies de l'anglès antic abans que les perdés per la influència del normand entre els segles XI i XV. A part d'això, encara avui en dia l'islandès s'escriu amb l'alfabet llatí que utilitzaven els anglosaxons: destria les vocals llargues i breus amb un accent a sobre i manté caràcters com aquesta espècie de p tan peculiar: Þ
Actualment l'islandès és parlat a Islàndia pels seus prop de 320.000 habitants. A part d'això, a les illes Fèroe, de sobirania danesa i amb llengua pròpia, el feroès (vegeu-ne la seua versió de El petit príncep: Tann lítli prinsurin) part de la població és capaç també de parlar en islandès. De fet, el feroès i l'islandès són dues llengües bastant properes, ambdues són de les més conservadores de la branca escandinava.
Al centre d'Islàndia no hi ha parlants marcats perquè és una zona inhabitable a causa dels seus gels perpetus i l'orografia muntanyosa del país. |