Aquesta entrevista ens la va fer a na Maite i a mi en Carles Torres per al Diario de Ibiza. Les fotografies han estat fetes per n'Alfredo Montero. L'entrevista pot llegir-se també a la pàgina web del diari que s'enllaça a continuació: {article}
Se la considera la quarta obra més versionada del món La primera versió catalana és de 1959, i segons una llista sobre les obres més influents del segle XX elaborada pel diari ´Le Monde´, només Camus, Proust i Kafka superen Saint-Exupéry
Carles Torres 28.06.2017 | 19:31
REPORTATGE. ´El Petit Príncep´ és l´obra més coneguda d´Antoine de Saint-Exupéry, i des de la seva publicació a Nova York el 1943, és considerat com un veritable fenomen editorial mundial. Compta amb més de dos-centes cinquanta traduccions catalogades, i més de vuitanta milions de llibres, cassets, DVD i CD venuts arreu del món. Aquesta setmana coneixem dos dels seus seguidors formenterers.
Aquest conte poètic i filosòfic, il·lustrat pel mateix Saint-Exupéry, pot tenir l'aparença d'un conte per a nens. Però en realitat, com la bona literatura, va més enllà de les edats i, sobretot, de les aparences, i amaga als lectors passatges que vertebren una immensa al·legoria sobre els nens en un món d´adults, que no recorden que varen ser nens un dia. Sigui per això o no, el que és segur és que ´El Petit Príncep´ té moltíssims adeptes i seguidors arreu del món, se n´han fet versions en pel·lícules i musicals, i estam davant d´un de textos més traduïts i versionats, ben a prop d´El capital´ de Karl Marx i ´La Bíblia´.
Na Maite Ferrer va començar la seva lenta i pacient col·lecció de ´petits prínceps´ gairebé per casualitat: «De petita tenia a casa un versió en espanyol, que és la més antiga que tenc. Als noranta, me´n vaig comprar una edició en català, i com que és un llibre que m´agrada, en alguns viatges amb amics vaig començar a comprar-me´l, perquè jo som de les que entra a les llibreries de les bandes que vaig encara que no parli la llengua del lloc. I és clar, aquests amics, en veure que m´agradava, varen pensar que el col·leccionava, i quan anaven de viatge, me´l començaren a portar i a regalar. I una cosa va dur l´altra».
Na Maite confessa que té un especial afecte a aquest llibre, però que potser no és el seu preferit. El va llegir de petita, com un conte, i pensa que si es llegeix de gros, amb un altre bagatge, sempre se li poden trobar coses, «perquè és un llibre amb substància», assegura.
Té gairebé seixanta exemplars d´´El Petit Príncep´, perquè com comenta, encara que no sol viatjar gaire lluny, té la sort que té amics que sí que se´n van lluny: «A més de les versions europees més pròximes, com l´anglès o l´italià, el tenc en tagal, en tailandès, en khmer, i en Jordi (l´altre col·leccionista que apareix en aquest reportatge) m´acaba de portar una edició de Mongòlia. Aquest són els més exòtics que tenc, a més de la versió en hebreu, que és una dels primeres aportacions de la col·lecció».
Encara que sigui prop o lluny, l´adquisió d´aquest títol s´ha convertit en una de les parades obligades dels viatges o escapades de na Maite, i així, en el darrer viatge que va fer a Milà va aconseguir les versions en un parell de dialectes italians. «Ja tenc advertida a la gent amb qui viatj, de fet amb la gent que vaig ja li pareix bé, que haurem d´aturar en una llibreria. En el darrer viatge a Malmö, per exemple, vaig fer travessar tota la ciutat a dos amigues per arribar a la llibreria i, a vegades, encara m´ho recorden».
En el cas d´en Jordi Riera, la col·lecció del conte d´Antoine de Saint-Exupéry li ve per la seva passió i curiositat per les llengües. Un exemple: té desats els seus exemplars, no per l´any d´adquisió, any d´edició o color de la portada, sinó que, com a filòleg que és, té col·locades les edicions a les prestatgeries segons l´afinitat i proximitat lingüístiques de la versió original en francès.
Ell va començar la col·lecció mentre estudiava a Barcelona, en conèixer un parell de persones que la feien. Un d´ells col·leccionava el text només en les diferents llengües romàniques, és a dir, les que provenen del llatí, i va pensar que també la volia fer: «Aquell any, el 2009, vivia propet d´una llibreria en què solien dur aquest llibre en diferents llengües, i cada tant de temps, hi anava per adquirir-ne un. El primers que vaig tenir va ser en vènet i aragonès».
En demanar-li quants exemplars posseeix ara mateix, en Jordi reconeix que potser se li ha anat una mica de les mans, perquè la seva col·lecció arriba als cent quaranta exemplars. De fet, com ja hem dit, la seva col·lecció particular d´´El Petit Príncep´ és l´excusa per poder comparar i fullejar diferents mostres lingüístiques o dialectes d´una mateixa llengua. Ja fa temps que ha travessat el domini de les llengües romàniques i, de fet, un dels primers exemplars que va obtenir en una llengua no romànica, l´hi va regalar na Maite: era la versió en danès.
Caçadors de petits prínceps
Tant en Jordi com na Maite reconeixen que en ser en un viatge, el fet de ´caçar´ aquest exemplar els permet conèixer una mica més les ciutats que visiten per recórrer els carrers fins a trobar les llibreries. Però l´interès d´en Jordi per les llengües l´ha fet publicar, a més, un interessantíssim i ben recomanable blog centrat en la seva col·lecció de llengües a través de ´Le Petit Prince´: http://collecciopetitspriceps.blogspot.com.es/. En aquest blog, es poden trobar una mostra de tots els seus exemplars, a més d´uns apunts generals sobre la llengua o varietat de l´exemplar en qüestió.
Aquests dos col·leccionistes formenterers d´´El Petit Príncep´ no tenen un interès especial per primeres edicions o les edicions luxoses, però confessen que sí que coneixen la dèria que hi ha sobre aquest llibre: «Hi ha col·leccionistes de primeres edicions de cada llengua, i és una bogeria això, perquè, a més, hi ha versions que han passat pel foc, com per exemple, la primera edició hongaresa de 1957, que el règim d´aleshores va cremar un any després; o també al Vietnam, on el govern va anar casa per casa buscant-lo i cremant-lo», comenta en Jordi.
Encara que els titulars i propietaris d´aquestes dos col·leccions del llibre més conegut de Saint-Exupéry són clars, tant na Maite com en Jordi reconeixen que les amistats o altres col·leccionistes que hi ha pel món són un factor clau. Na Maite, per exemple, comenta que més de la meitat de la seva col·lecció li han regalada amics en tornar dels seus viatges. En Jordi, en aquest sentit, fa servir més el mètode d´intercanvi, i quan aconsegueix diversos exemplars d´una mateixa versió, els interncanvia amb molts altres col·leccionistes d´arreu.
Pel que fa als seus pròxims objectius, en Jordi va darrere d´una versió en bereber, mala de trobar, assegura, i d´una edició africana en bambara, dialecte del mandé parlat sobretot a Mali, perquè «és l´única edició en què el personatge ve dibuixat de color negre i els cabells rossos a les tapes».
Na Maite, precisament aquesta setmana acaba de rebre un dels exemplars que més encalçava: d´un col·leccionista del Brasil, ha rebut la versió en aranès, mentre que ella, a canvi, li ha enviat una versió repetida que tenia de la versió en el dialecte italià de Suïssa, el ticinès.
