 |
| Edició en italià florentí. (núm 164) |
A LEON WERTH
Chiedo scusa a' bambini d'avé dedihato 'sto libro a un adulto. C'ho una scusa seria: quest'adulto è i' miglior' amiho che io abbia mai avuho ni' mondo. C'ho un'attra scusa: quest'adulto pole hapì tutto, anche i libri pe' bambini. C'ho una terza scusa: quest'adulto abita in Francia indó ha fame e freddo. Ha bisogno d'èsse consolato. Se tutte 'ste scuse un so' sufficienti, voglio dedihà 'sto libro a i' bambino che un tempo st'adulto è staho. Tutti gl'adulti so' stahi all'inizio de' bambini. (Ma in pohi se ne rihordano). Sicché correggo la mi' dediha:
A LEONWERTH
Quand'era un bambino.
Fa cosa d'uns dies vaig estar parlant amb un amic col·leccionista que em recomanà buscar aquest llibre en florentí. I és que de dialectes a Itàlia n'hi ha un fart, entre dialectes i dialectes que no ho són tant.
El florentí és un subdialecte de la variant toscana de l'italià. És l'italià parlat a Florència. És un dialecte rellevant especialment perquè l'italià modern que avui coneixem s'erigí partint, com a referència, del toscà florentí. Per proximitat geogràfica sembla ser que el dialecte toscà és, d'entre la resta de dialectes italians, el que menys s'ha allunyat del llatí tot i que això és un detall, crec que discutible.
