 |
| Edició en limburguès (núm 163) |
Väör Léon WerthIch vraog de kienjer mich te vergaeve det ich dit book opdraag aan eine groeëte mins. Ich höb dao ein serjeus raeje väör. Dae groeëte mins is de bèste vrundj dae ich op dees waereldj höb. Deze mins sjnaptj alles, ouch kienjerbeuk. Ich höb nog ein derdje raeje: deze mins woeëntj in Frankriek, wo d'r hónger liejtj en 't kaod haet. Hae mót nuedig getruesdj waere. Zeen al dees raej neet good genóg, den wil ich dit book opdrage aan 't kindj det deze groeëte mins ins is gewaes. Alle groeëte minse zeen oeëts kindj gewaes (mer weinig weite det nog). Ich verbaeter daoróm mien opdrach:Väör Léon Werthwie hae nog ein jungske waas.
Parlar sobre el limburguès no és fàcil. És una parla que es troba a la zona fronterera entre Bèlgica, Alemanya i els Països Baixos. Per ser més precisos podem dir que es parla a la zona compresa entre Limburg i Renània. A aquesta zona, el limburguès es troba en un estadi clarament diglòssic, essent la llengua utilitzada entre parents i coneguts per a contextos informals i prou. Aquest idioma té devers uns dos milions de parlants. Cal dir que els Països Baizos reconeix el limburguès com a llengua minoritària i la recull a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Així, a Limburg la llengua s'utilitza en alguns espais televisius i radiofònics.
Tot i el reconeixement i l'ús que es fa als Països Baixos en els mitjans de comunicació locals, el limburguès es troba en perill. Un estudi realitzat l'any 2011 afirmava que el 52% dels habitants adults de l'àrea de parla limburguesa eren capaços d'expressar-se amb aquesta llengua mentre que entre els jóvens, els parlants de limburguès representaven únicament el 31% de la població. A tot això l'estudi afegeix que a Alemanya és difícil d'estimar el nombre de parlants de limburguès mentre que a Bèlgica la llengua corre més risc de desaparèixer.
De tota manera, no hi ha un acord clar entre els lingüistes a l'hora de determinar si el limburguès és llengua o dialecte. El debat etern. En el cas de ser un dialecte, formaria part del gruix lingüístic del neerlandès, però si feim referència al limburguès parlat a Alemanya, llavors es diu que és un dialecte alemany. Així que damunt la taula hi ha tres possibles versions: llengua germànica propera al neerlandès i provinent del baix fràncic, un dialecte del neerlandès amb bastants trets propis, o bé un dialecte de l'alemany bastant allunyat de l'estàndard. Vista la situació, crec que desapareixerà abans el darrer parlant de limburguès ans no s'hagin posat d'acord amb el rang d'aquesta parla.
(Sota el mapa hi ha un vídeo amb un senyor que parla en limburguès)
