 |
| Edició en alemany de Colònia (núm 189) |
För der Leon WerthLeev Pänz! Sid mer nit kott, dat ich dat Böjelche nem Erwaßene zojedaach han. Ich han doför ävver och ene jode Jrund: Dä Jroße es minge beste Fründ op der janzen Äd. Ich han noch ene Jrund: Dä Jroße kann alles verston, sujar Bööcher för Pänz. Ich han och noch ene drette Jrund: Dä Jroße wonnt en Frankreich un ligg do luuter unger Schless un de Kält. Dä Jroße muss mer ens jet feukele. Wann all die Jründ nit jenoch sin sollte, dann will ich dat Booch jän däm Panz zoschrieve, dä dä Jroße fröhter ens wor. All die Lück, die hück erwaße sin, woren jo et eesch ens Puute jewäs -ävver winnije vun denne künne sich dodran entsenne. Dröm dun ich ming Widmung verbessere un schriev:För der Leon WerthWie hä noch ene kleine Stropp wor.
L'alemany de Colònia, o conegut també com kölsch és un dialecte fràncic que, de manera semblant al bavarès, té també la consideració d'idioma. De fet, forma part del mateix grup de parlars fràncics que el luxemburguès, parla de la qual ningú en dubtaria la seua consideració de llengua. És parlat sobretot a la regió de Renània on hi ha uns 200.000 parlants d'op kölsch.
A diferència d'altres dialectes dels països de parla alemanya, en cap moment el kölsch ha estat en vies d'extinció greu. De la mateixa manera que el dialecte berlinès, el kölsch va establir-se fermament com a dialecte de la ciutat i encara hi ha molts habitants de Colònia que el dominen. Els seus parlants en tenen cura i a través de la seva implicació fan que no caigui en l'oblit. A Colònia el folklore hi és ben present, sobretot durant el Carnaval. A més, la ciutat disposa de teatres i d'una àmplia escena de grups de música que utilitzen el kölsch. També hi ha un nombre considerable de poetes populars i una oferta cultural abundant i marcadament a favor del kölsch.
Tot això, entre altres coses, ha motivat la creació d'una institució, l'Akademie för uns kölsche Sproch (Acadèmia per la nostra llengua kölsch), que té com a objectiu la cura i la conservació del kölsch.
