 |
| Edició que m'ha fet arribar na Dolors des d'Igualada (núm 183) |
Fer León Werth
Ich unxultiche mich mit te khiner wayl ich tas puuch fer en kroose mënx hiin këwe. Hon en kuute motiif: tee kroose mënx is te pëxte froynt woo ich hon. Hon en anere motiif: tee kroose mënx hot ti kapasiteet fer ales se ferxteen, sokaar khiner piicher. Hon noch en trite motiif: tee kroose mënx woont in Frankraych un er hot hunger un xpiert khëlt. Tee mus uf kemundert wëre. Wën tii kanse motiife nët kennuch sin, tan këwe ich tas puuch hiin fer tas khint woo tee kroose mënx xon waar. Al ti kroose layt waare xon mool en khint - awer weenich tënke too traan. Ich kroijeere, tan, ti hiin këpung:
Fer León Werth,
Wü er en khint waar.
L'alemany conegut amb el nom de hunsrik és una varietat que es parla a Amèrica del Sud, i més concretament, a Río Grande do Sul per entre 3 i 5 milions de persones.
Aquesta llengua arribà al sud del Brasil fa aproximadament uns 180 anys amb diverses onades migratòries des de la regió de Hunsrück, a prop de Luxemburg. D'aquesta manera arribà aquesta varietat d'alemany a l'Amazones on encara avui hi perviu essent una llengua usada per bona part de la població de Río Grande do Sul. El hunsrik, però, s'ha vist influït durant aquests quasi dos segles de vida americana i en això les llengües vesines com el portuguès o el guaraní hi han tingut un paper important.
L'alemany no és cap llengua que tingui una gran població al continent americà com sí que la tenen idiomes com el castellà, l'anglès, el portuguès o, fins i tot, el francès; així i tot sí que ha estat capaç d'obrir-se pas i és parlat per petites comunitats d'origen alemany des del Canadà fins l'Argentina.
 |
| Mapa amb els primers establiments d'alemanys a l'any 1824 |
