 |
| Edició en sami skolt (núm 180) |
Vuä'mstum LÈON WERTHa
Pro'sttjõõðam päärnain, što leäm vuä'mstam tän ǩee'rj vuõrâsooumaže. Leša mu'st liâ tän ää'šš diõtt muu jiõččân vââ'jj:
Tät vuõrâsooumaž lij muu pue'rmõs taaurõš, mii mu'st lij jie'llmest leämmaž. Da lij tõzz še nu'bb čiõ'lǧǧtõs: tät vuõrâsooumaž fi'ttai puk, päärnai ǩee'rjid še. Da kuälmad čiõ'lǧǧtõs: tät vuõrâsooumaž jäälst Franskkjânnmest ǩiõrdee'l nie'lj da tuårggnjõõzz. Son lij čuu't lâddmõõžž tarbbsest. Da jõs täk čiõ'lǧǧtõs jiâ ri'jtte, te'l vuâitam kâ'l miõlstan vuä'msted tän ǩee'rj tõn jõnn pärnna, kåå'tt tõt vuõrâsooumaž lij jii'jjes ääi'jest leämmaž. Puk vuõrâsoummu liâ vuõššân leämmaž päärna (leša hää'rves si'jjn tõn mo'štte). Teevam â'te muu vuä'mstemǩee'rjtõõzz:
Ǩee'rjtam tän ǩee'rj LÈON WERTHa,
te'l ko son leäi u'cc päärnaž.
Les llengües sami són un grup de llengües uralianes parlades entre Noruega i la península de Kola, a Rússia als territoris habitats per l'ètnia sami (el que comunament es mal anomenava de forma despectiva Lapònia). En contra del que s'acostuma a pensar, però, no es tracta d'una llengua amb diversos dialectes sinó que el sami és un grup d'11 llengües diferents amb major o menor semblança entre elles. Així, el sami més parlat és el sami del Nord (Bás prinssáš) i n'hi ha d'altres que es creu que ja han desaparegut, com el sami d'Akkala o el sami de Keli. La llengua sami que avui ens ocupa és el sami skolt.
El sami skolt és parlat al nord-est de les terres Sàpmi, a la zona fronterera entre Finlàndia i Rússia. Actualment es calcula que queden uns 430 parlants d'aquesta llengua, la majoria d'ells ja d'avançada edat. D'aquests 430 la majoria viuen a Finlàndia però hi ha una petita comunitat d'entre 20 i 30 membres que encara habita a Rússia, al voltant del llac Notozero. El relleu intergeneracional quasi no s'ha produït i tot això, a més a més, es veu agreujat pel fet migratori que pateix la població skolt. Tots aquests factors fan pensar que la llengua s'apagarà definitivament d'aquí uns pocs anys.
El cas és que el sami skolt ha estat una llengua caiguda en desgràcia. Abans de la II Guerra Mundial els parlants de skolt sobrepassaven de bon grat el miler. La majoria d'ells habitaven a la zona de Petsamo que, un cop finalitzada la guerra, passà a ser ocupada per Rússia. A rels d'això la comunitat skolt emigrà i travessà la frontera a territori inari, dins Finlàndia.
Des de l'any 1970 aquesta llengua gaudeix d'ortografia i l'any 1993 s'iniciaren programes d'immersió lingüística per a al·lots menors de 7 anys. A part d'això, Finlàndia reconeix i protegeix aquesta llengua juntament amb la resta de parles sami de manera que és cooficial juntament amb el finès i el sami d'Inari a la regió homònima: Inari.
 |
| El sami skolt és el que es parla a l'àrea 6 del mapa |
