 |
| Edició bòsnia de Le Petit Prince canviada amb na Natalia E. (núm 197) |
LEONU WERTHU
Molim svu djecu svijeta da mi oproste što sam ovu knjigu posvetio odraslom čovjeku. Imam zato i jedan ozbiljan razlog: taj odrasli čovjek je moj najbolji prijatelj na ovom svijetu. Imam i drugi razlog: taj odrasli čovjek može da razumije sve, čak i knjige za djecu. Imam i treći razlog: odrasli čovjek živi u Francuskoj gdje gladuje i gdje mu je hladno. Potrebno je da ga neko utješi. A ako svi ovi razlozi nisu dovoljni, rado bih posvetio ovu knjigu onom djetetu od koga je postao taj odrasli čovjek. Jer, svi su odrasli ljudi nekada bili djeca, ali se malo ko od njih toga sjeća. Eto, upravo zato i ispravljam svoju posvetu:
LEONU WERTHU
u vrijeme kad je bio mali dječak.
Abans de parlar del bosnià és precís destacar que aquesta edició en concret és en realitat una còpia de la traducció croata que va fer n'Ante Granić. És per aquesta raó que és discutida la llengua d'aquest llibre: bosnià o croat?
Bosnià, croat, serbi, montenegrí... La llengua sense nom dels Balcans. La dissolució de Iugoslàvia i el floriment de les diverses nacions que formaven la unió d'eslaus del sud tingué conseqüències lingüístiques. I tantes! El cas és que més enllà de les diferències regionals que puguin haver-hi a Sarajevo, Podgorica o a Belgrad, els lingüistes d'arreu del món reconeixen que aquests pobles parlen i comparteixen una única llengua que durant els darrers 25 anys els diversos nous estats han procurat diferenciar tant com han pogut.
Com es diferencia un llibre en murcià d'un en castellà? Així: Er principico vs El Principito. I el català del valencià o de l'aleguerès? Així: El petit príncep, El príncep xiquet, Lo petit príncip. Bé, el que són simples disquisicions sobre les diferències entre dues varietats d'un mateix idioma, als Balcans ex-iugoslaus n'han fet idiomes. Les diferències són tals que el llibre que avui es mostra en aquesta entrada està editat a Bòsnia l'any 1999 per una editorial bòsnia i pressumptament en bosni però el text resulta ser la còpia d'una edició croata editada a Croàcia. A més, se m'ha assegurat que aquest llibre no és serbi perquè la gran diferència entre el serbi i les altres llengües és que les altres s'escriuen amb l'alfabet llatí, però el serbi empra el ciríl·lic. Sempre, segons sembla, són èmfasis mostrats damunt de les petites diferències que conformen el contínuum dialectal d'una llengua eslava major avui esquarterada.
Com es diferencia un llibre en murcià d'un en castellà? Així: Er principico vs El Principito. I el català del valencià o de l'aleguerès? Així: El petit príncep, El príncep xiquet, Lo petit príncip. Bé, el que són simples disquisicions sobre les diferències entre dues varietats d'un mateix idioma, als Balcans ex-iugoslaus n'han fet idiomes. Les diferències són tals que el llibre que avui es mostra en aquesta entrada està editat a Bòsnia l'any 1999 per una editorial bòsnia i pressumptament en bosni però el text resulta ser la còpia d'una edició croata editada a Croàcia. A més, se m'ha assegurat que aquest llibre no és serbi perquè la gran diferència entre el serbi i les altres llengües és que les altres s'escriuen amb l'alfabet llatí, però el serbi empra el ciríl·lic. Sempre, segons sembla, són èmfasis mostrats damunt de les petites diferències que conformen el contínuum dialectal d'una llengua eslava major avui esquarterada.
Aquesta divisió genera controvèrsies. El bosnià, per així no allunyar-nos del tema, és parlat a bona part de Bòsnia i també es parla de forma minoritària a Sèrbia i a Montenegro. Doncs bé, Montenegro no reconeix el bosnià com a llengua i als seus parlants els considera parlants de montenegrí "i d'altres llengües". Una cosa semblant passa a Sèrbia, a la zona de Sandžak on s'hi parla la variant bosniana en comptes del serbi, així i tot, la varietat bosniana que s'hi parla difereix lleugerament de l'estàndard bosnià i és per això que tot i haver-hi educació en bosnià la població reivindica l'ensenyament en sandzakià. El puzle ètnicolingüístic dels Balcans és tot un món molt gran.
L'edició de 1999 bosnio-croata és mala de trobar i ha estat una troballa aconseguida gràcies a na Natalia que el trobà a Sarajevo durant el seu apassionant viatge a través de les repúbliques resultants de Iugoslàvia.
 |
| Idioma bosnià a dins el conjunt serbo-croat. |
