 |
| Edició en ladí badiota reeditada per Tintenfass (núm 225) |
A Leone Werth
I ti prëii pordonn ai mituns sce i ti dedichëii chësc liber a n gran. I á na bona gauja: chësta porsona é le miú compagn che i á al monn. I á ciamó na gauja: chësta porsona é bona da capí döt, ince i libri di mituns; y i nen á na terza: chësta porsona abitëia tla Francia, á fan, á frëit y á dër de bojëgn da gní consolada. Y sce dötes chëstes gaujes ne basta nia, spo ói ti dediché chëse liber al möt che chësta porsona grana é stada. Düc i gragn é stá mituns n iade. (Mo ma püc de ëi se le recorda). I comödi porchël mia dedicaziun:
A Leone Werth
canch' al ê n möt.
Aquest és un llibre que em feia molta il·lusió aconseguir. Està escrit en ladí, i més concretament en ladí badiota. Es tracta d'una llengua romànica que pertany al grup de les retoromàniques. Per a mi, un dels grups més interessants i desconeguts de tota la Romània. El retoromànic inclou juntament amb el ladí els parlars romanxos de Suïssa i el furlà. De totes aquestes parles n'hi ha Petits prínceps.
En més d'una ocasió he arribat a descriure aquestes llengües muntanyenques com al que queda del que hauria pogut ser una gran llengua romànica més, parlada entre els Alps i Romania, d'haver-s'hi mantingut el llatí vulgar fins els nostres dies i no haver estat substituït per parles germàniques i eslaves.
Segons sembla, es compten set dialectes ladins diferents. Tot i ser una llengua tan petiteta pel que fa a àrea i parlants (la parlen unes 30.000), al ser una llengua parlada a diverses valls separades per ni més ni menys que la serra de les Dolomites, la variació interna de l'idioma és relativament elevada. En canvia la fonètica i lleugerament el lèxic però la intercomprensió mútua sempre és possible, i pràcticament sense dificultats.
Tot i ser una llengua molt llunyana, geogràficament parlant, del català, sí que és cert que com a catalanoparlant amb coneixements bàsics d'italià, el ladí no em resulta difícil d'entendre, almenys parcialment. El vídeo que hi ha a continuació és una mostra de com sona aquesta llengua tresor dels Alps dolomites. Per cert, dels set dialectes ladins, el que es parla a la Vall Gardena també té un Petit príncep publicat que s'anomena: L Pitl Prinz.
