 |
| Edició en tétum publicada el 2010 a Timor Oriental (núm 231) |
Ba Léon WerthHa'u husu deskulpa ba labarik sira tanba ha'u dedika livru ida-ne'e ba ema boot ida. Ha'a iha razaun di'ak: ema boot ida-ne'e maka ha'u-nia belun di'ak liu ne'ebé ha'u iha, iha mundu ne'e. Ha'u iha razaun ida tan: ema boot ida-ne'e bele komprende buat hotuhotu, maski libru hirak ne'ebé ba labarik sira. Ha'u iha razaun datoluk: ema ne'e hela iha Fransa ho hamlaha no malirin. Nia presiza haksolok. Se razaun hirak-ne'e hotu la to'o, entaun ha'u hakarak dedika livru ne'e ba ema boot ida-ne'e bainhira nia sei ki'ik. Ema boot sira hotu uluk sei ki'ik. (Maibé sira balu de'it maka lembra ka hanoin fali.) Nune'e ha'u korrije ha'u-nia dedikatória:Ba Léon Werthbainhira nia sei labarik
El tétum és una llengua austronèsica parlada al Timor Oriental. L'illa de Timor es troba a l'oceà Índic, entre Indonèsia i Austràlia. Mitja illa pertany a Indonèsia, mentre que l'altra meitat és independent des de 2002. Aquest jove país és el que coneixem com a Timor Oriental. L'illa té un tamany una mica més gran que l'illa de Sardenya i ha tingut, des del colonialisme ençà, una història ben complexa. La meitat occidental pertanyia als Països Baixos fins la creació de l'estat d'Indonèsia. La meitat oriental pertanyia a Portugal i Indonèsia ha procurat annexionar-se-la en repetides ocasions però la comunitat internacional no ho ha acceptat mai. Amb això ja partim en que a l'illa hi havia una meitat amb el neerlandès com a llengua colonial i l'altra meitat amb el portuguès. A tot això cal sumar-li que, tot i no ser gaire més gran que Sicília, a Timor s'hi parlen entre 12 i 15 llengües diferents entre les quals el tétum n'és la oficial de Timor Oriental.
El tétum té uns 800.000 parlants (i el país té 1,2 milions d'habitants). Hi ha dos dialectes principals: el tétum-prasa, parlat a la ciutat i el que s'usa com a estàndard, i el tétum-terik que és habitual a les zones rurals. És un idioma que s'ha vist molt influenciat, amb el pas dels anys, pel portuguès i pel malai. Només a la dedicatòria del llibre poden observar-s'hi ja diverses paraules d'origen portuguès: livru, lembra, deskulpa o mundu. I de saber malai ben segur que també podríem marcar-ne unes quantes més.
