 |
| Llibre de Favre en francoprovençal del cantó de Friburg (núm 232) |
A Léon WerthI dèmando pèrdon i j'infan d'avê dèdiyâ chi lêvro a ouna granta pèrchena. L'é oun'èchkuja chèryeuje: ha granta pèrchena pou to konprindre, mimamin lè lêvro po lè k'infan. L'é ouna trèjim'èchkuja: ha granta pèrchena châbrè in Franthe yô i l'a fan è frê. L'a bin fôta d'ithre koncholâye. Che totè hou j'èchkujè chufijon pâ, i vu bin dèdiyâ chi lêvro a l'infan ke lè j'ou din le tin ha granta pèrchena. Totè lè grantè pèrchenè chon d'abouâ j'ou di j'infan. (Ma pou d'intrè là chin chovinyon.) I koridzo don ma dèdikacha:A Léon Werthkan irè bouébelè.
El francoprovençal és una llengua romànica en perill d'extinció que fa de pont entre l'occità i el francès. És parlat a tres estats: França, Suïssa i a Itàlia. Actualment es compta que hi ha uns 113.000 parlants de francoprovençal.
Hi ha unes quantes edicions de Le Petit Prince en francoprovençal: Lo Petsou Prince (Vall d'Aosta), Lè Ptyou Prinso (savoiard), Lo Prinselhon (francoprovençal del Piemont) i Lo Pitit Prinço (vall de Vaud). Amb totes elles pot observar-se que el francoprovençal, tot i tenir una ortografia normativa coneguda pel nom d'ORB, la seva implementació és molt relativa. A part d'això, pot veure's també que entre el francoprovençal de Friburg i el de Vaud són molt més significatives les semblances que no pas les diferències.
Suïssa és coneguda i elogiada pel seu amor a la diversitat lingüística del país, on a cada cantó s'hi defensa la llengua històrica del país, ja sigui alemany, romanx, italià o francès. Bé, això és una falàcia. El sistema suís és cert que ens porta dècades d'avantatge en lliçons de democràcia i de plurinacionalitat, però tant com dir que són els salvaguardes de la diversitat lingüística, no. La Suïssa romanda és el nom amb el qual es coneix a la Suïssa de parla francesa. Bé, molt bona part d'aquesta Suïssa francesa és la que tradicionalment ha estat la Suïssa francoprovençal, o Suïssa arpitana. De fet, fins a inicis del segle XX el francoprovençal hi era la llengua majoritària. Actualment amb el sistema d'educació suís, els mitjans de comunicació i amb les campanyes de desprestigi lingüístic impulsades des de França cap a tot allò que malanomenen patois per referir-se al que no és francès, han malmès i tocat de mort aquesta llengua mil·lenària. I la mateixa història amb la Suïssa italiana. Ticino és territori llombard però ara s'hi ensenya el toscà estàndard convertit en llengua nacional.
El resultat de tots aquests despropòsits junts és un: el francoprovençal es mor. Es mor a França, i es mor a Suïssa. Actualment al cantó de Friburg la parla majoritària és el francès i en menor mesura l'alemany. Tot i així el francoprovençal encara s'hi sent, especialment al camp i per persones de certa edat. Hi ha mobilitzacions a favor d'aquesta llengua però els resultats que obtenen són més aviat discrets. A Friburg el francoprovençal sobreviu sobretot a través de la música ja que s'hi han escrit moltes cançons tradicionals. Hi ha alguns mitjans de comunicació, com Ràdio Fribourg o el diari Gruyère que ofereixen programes i seccions en friburguès.
A tota Arpitània (el nom modern que designa els territoris de parla francoprovençal) actualment s'hi compten uns 113.000 parlants de francoprovençal.
