 |
| Edició aymara que m'aconseguí na Mertxe (núm 229) |
Léon Werth jilatajatakiJosk'a lulunaka, jisk'a yayanaka, wawanaka, pampacht'apxita aka jilïri jaqiru aka pankampi luqtatajatha. Nayrïri amuyujanxa, aka jilïri jaqikiwa aka uraqmuypachana jilamasijjamaxa utjitu. Ukathwa aka pankxa juparu luqtt'thxa. Payïri amuyujanxa, aka jilamasijaxa taqikunathsa, wawataki qillqata pankanakxatsa jupakipuniwa chanipa yati. Kimsïri amuyujaxa akarakiwa: aka jilïri kaqisti Francia markana jakasi, ukanwa manq'atha awtiyasi, ukanarakwa thayampisa ch'uñuyasi. Ukhama yñjasisasti, jupaxa wali khuyapayatäñapawa sisthwa. Aka aruja jani chuymanakamaru purkchisti, akhamsa sapxarakiriksmawa: aka pankxa luqtt'thwa janïra jilïri jaqïkana uka wawaru. Kunatixa, taqpacha jilïri kaqinakawa wawanakarakïyätana. (Uksti mä qhawqhanikirakiwa amti). Ukhamaxa akhama sasa aka luqtt'awijxa askicht'aja:Léon Werth jilatajatakiwawa kankatapa amtt'asa
L'aimara és una llengua ameríndia parlada per uns 2.000.000 de persones principalment a Bolívia, però també al Perú, Xile i l'Argentina. A Bolívia i al Perú l'aimara és cooficial juntament amb el castellà. De fet, és la primera llengua d'una tercera part de la població bolivariana i és l'idioma amerindi principal al sud del Perú i a Antofagasta, regió que Xile s'anexionà prohibint a Bolívia d'accés a la mar. La UNESCO considera que aquesta llengua es troba en una situació vulnerable de cara la seua supervivència futura.
Juntament amb el quetxua i el castellà, l'aimara fou una de les tres llengües amb les quals l'any 1816 es redactà la Declaració d'independència de l'Argentina vers Espanya. Dels quatre estats que tenen població aimara, Xile és l'únic país que no té cap llei que protegeixi i fomenti l'ús i aprenentatge d'aquest idioma. Una curiositat de la percepció del aimara és que aquesta llengua no distingeix les paraules entre masculines i femenines sinó que fa únicament distinció entre els gèneres humà i no-humà.
