 |
| Edició en frisó de Saterland (núm 227) |
Foar Léon WerthIck bidje jou Bäidene, ferreeket mie, dät iek düt Bouk aan grooten Moansk fermoakje. Iek hääbe deerfoar aan gouden Gruund: Düsse groote Moansk is die bääste Früünd, dän iek ap de Wareld hääbe. Ich hääbe noch aan Gruund. Düsse groote Moansk kon alles ferstounde, sogoar do Bouke foar Bäidene. Ick hääbe noch aan trääden Gruund: Düsse groote Moansk woont in Frankriek, wier hie smoachtet un wier him fjust. Hie bruukt gans nödich Traast. Wan aal düsse Gruunde nit genouch sunt, dan wol iek düt Bouk dät Bäiden fermoakje, dät düsse groote Moansk eenmoal waas. Alle grooten Ljude sunt eenmoal Bäidene weesen. (Man bloot noch poor fon him toanke deer dälich noch an tourääch.) Ick annerje deeruum min Fermoak:Foar Léon Werth,as hie noch een Bäiden waas.
El frisó de saterland és l'últim vestigi viu del frisó oriental. És un dels tres dialectes del frisó (septentrional, oriental i occidental) i es parla a un grapat de municipis de la regió de Saxònia coneguts com saterland situats al sud de Frísia. La situació de risc d'aquesta llengua és elevada. Es compta que, aproximadament, hi ha uns 2.250 parlants de frisó oriental a Saterland. 2.000 persones que donen veu a aquest idioma.
L'època de màxima esplendor del frisó oriental fou durant el segle XV, a partir del segle XVI la llengua començà a cedir gradualment davant el baix-alemany i anà perdent territori i parlants fins arribar a la quasi extinció a dia d'avui. El frisó oriental es dividia en dos dialectes: el frisó d'Ems i el frisó de Weser. Parlants de Weser ja no en queden, el darrer parlant va morir l'any 1953 a l'illa de Wangeroore. El saterlandès és l'últim vestigi viu del frisó d'Ems i per extensió, el darrer testimoni del frisó oriental. Tot i els habitants de Frísia oriental no parlar frisó, el substrat d'aquesta llengua encara hi és present en el parlar de la gent. A més, els habitants es consideren a si mateixos frisons i anomenen al seu dialecte baix-alemany freesk.
 |
| Verd fosc: Frísia oriental || verd clar: on encara es parla frisó |
Les raons que han permès la supervivència del saterlandès són diverses, i cap d'elles és lingüística. Es creu que Saterland fou colonitzada per frisons allà cap al segle XI. Saterland és una regió envoltada d'erms difícils de transitars. A part d'això, per alguna raó que desconec, a aquesta zona el frisó va tenir durant segles una posició social més elevada que l'alemany. Finalment, al segle XVII, Saterland fou cedida al bisbat de Münster de manera que va ser tota ella catòlica i com que la resta de Frísia era protestant, els matrimonis amb gent del nord, on molta d'aquesta gent ja havia deixat d'usar el frisó, es varen acabar. Aquestes condicions diverses ens han portat a l'illa lingüística que és avui Saterland, on parlen la llengua dels frisons una quarta part de la població total. La gran majoria de tots els parlants nadius es troben entre la generació gran, de manera que el saterlandès és una llengua en seriós perill d'extinció. Podria, però, no estar moribunda, ja que diversos informes suggereixen que el nombre de parlants està augmentant entre les generacions més joves i alguns d'ells crien els seus fills en saterlandès.
El govern alemany no ha compromès recursos importants per a la preservació del saterlandès. La majoria dels treballs per garantir la preservació d'aquest llenguatge són realitzades pel Buund Seelter ("Aliança Saterlandesa"). Juntament amb el frisó septentrional i altres cinc idiomes, el saterlandès fou inclòs en la part III de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per Alemanya el 1998. Des d'aproximadament 1800, el saterlandès ha atret l'interès d'un nombre creixent de lingüistes. Durant l'últim segle, s'hi ha desenvolupat una petita literatura.
