 |
| Llibre en seto que vaig descobrir de casualitat |
Leon WerthileMa pallõ latsilt andist, õt pühendi s'oo raamadu täüskasunulõ. Mul om taa kotsilõ ka seletüs: taa täüskasunu' om mu kõõ paremp sõbõr, keä mu eloh om olnu'. Mul om viil ka tõõnõ seletüs: taa täüskasunu eläs Prantsusõ maal, kos tä kannatas külmä ja om näläh. Tedä om vaja troosti'. Ku kõigist naist seletüisist olõ-i viil küllält, sis pühendä s'oo raamadu taalõ täüskasunulõ ku kunagitsõlõ latsõlõ. Kõik suurõ' inemisõ' omma' kõgõpäält olnu' latsõ'. (Mis tuust, õt vähese' tuud mälehtäse'.) Nii ma sis nimedägi uma pühendüse ümbre:Leon Werthile,ku tä viil väikene poiskõnõ oll'.
Aquest llibre vaig trobar-lo, de casualitat pura i dura, a través d'una pàgina de llengües minoritzades de facebook. A partir d'aquí vaig comentar-ho amb una amiga col·leccionista i, junts, férem la bogeria de contactar amb l'editorial estoniana i portar-ne cap aquí prop d'una quinzena que repartírem a altres col·leccionistes coneguts. Va ser la primera vegada que feia una comanda conjunta, i la primera vegada que feia una comanda de tants exemplars! Tota una petita aventura, i tota una descoberta.
El seto és una llengua del grup fino-bàltic de la família de llengües fino-úgriques, parlada per unes 5.000 persones de l'ètnia seto, que habiten en la seva gran majoria als comtats estonians de Põlvamaa i Võrumaa i a l'óblast de Pskov a Rússia.
Al tractar-se d'una llengua encara sense normativitzar, els lingüistes difereixen sobre el seu estatus, així tenim tres postures diferents. Alguns el consideren un dels quatre dialectes que engloba l'estonià meridional, juntament amb el võro, el tartu i el mulgi. D'altres, defensen que juntament amb el võro constitueix un únic idioma prou diferenciat de l'estonià que s'ha intentant unificar i estandarditzar creant el võro-seto. Finalment altres lingüistes defensen que el seto és un idioma en si mateix que guarda més relació amb l'estonià medieval que no pas amb l'actual estonià normatiu, a més de posseir una gran tradició històrica i una forta identitat conservades de forma oral al llarg dels anys sobretot en les seves cançons folklòriques anomenades leelo.
L'idioma, prohibit durant l'ocupació soviètica ha experimentat un gran descens en el nombre de parlants durant el segle XX, encara que actualment s'està intentant prestigiar el seu ús mitjançant festivals i celebracions.
