 |
| Volum en tahitià trobat, de casualitat i de segona mà a través d'arcobaleno. (núm 241) |
Nā Leon Werth.'Eiaha te tamari'i 'ia 'ino'ino mai nō te mea ē tē pūpū nei au i teie puta nā te hō'ē ta'ata p'ari. E tumu rahi pāpū tā'u: 'ua riro teie ta'ata pa'ari 'ei hoa maita'i roa nō'u i teie nei ao. Teie ato'a te tahi tumu: e 'apo teie ta'ata pa'ari i te mau huru parau ato'a, e tae roa ato'a atu i te parau i roto i te puta nā te tamari'i. Teie te toru o te tumu: tei ni'a i te fenua Farāni tōna pārahira'a, tē ora nei ma te po'ia e te to'eto'e. E mea ti'a roa ïa 'ia tā-maru-hia tōna 'ā'au. Mai te peu ē, e'ita te reira mau tumu e rava'i, e ti'a roa ïa iā'u i te pūpū i teie puta nāna, i te tau rā nō tōna vai-tamari'i-ra'a. E tamari'i ihoā te ta'ata pa'ari i tō rātou i te mātāmua ra). E taui ïa vau i tā'u parau pūpūra'a mai teie te huru:nā Leon Werthi tōna vai-tamari'i-ra'a
Llibre polinesi escrit en tahitià. El tahitià és la llengua parlada a Tahiti i a la resta de les Illes Societat i s'usa com a lingua franca a la resta de la Polinèsia francesa. Està emparentada amb el maorí parlat a Nova Zelanda i el hawaià.
Aquesta llengua va començar a ser escrita al segle XIX. Fins llavors tota la tradició del tahitià havia passat de generació en generació exclusivament per via oral. El pas de l'oralitat a l'escriptura fou promogut pels missioners europeus que arribaven a la Polinèsia raó que explica el fet que a la Polinèsia no hi existeixi cap altre alfabet que no sigui el llatí.
Existeix una discusió sobre l'abast del tahitià, concretament a l'hora d'abordar el tema de si altres parles d'altres arxipèlags de la Polinèsia són dialectes del tahitià o si són llengües emparentades però independendents. Al centre de l'huracà d'aquest debat s'hi troba el marquesà (Te tama hakāìki iti).
