De Klenge Prënz (luxemburguès)

Edició luxemburguesa que em féu arribar na Mertxe
(núm 252)

Fir de Léon Werth 
Ech entschëllege mech bei de Kanner, datt ech dëst Buch enger erwuessener Persoun zouerkennen. Ech hunn eng gutt Entschëllegong: Dës erwuesse Persoun ass mäin allerbeschte Frënd. Ech hunn och nach eng aner Entschëllegong: Dës grouss Persoun lieft a Frankräich a leit do Honger a Keelt. A wann all dës Entschëlegongen net duerginn, da wëll ech d Buch deem Kand zouerkennen, dat déi grouss Persoun eemol war. All erwuesse Leit ware jo fir d'éischt mol Kanner. (Dat vergiessen déi meescht awer.) Ech schreiwen also: 
Fir de Léon Werthwéi hien nach e klenge Bouf war

El luxemburguès o luxemburgués és la llengua germànica pròpia de Luxemburg. Fins fa poc de temps, era una llengua reclosa en el si de la llar sense cap presència oficial i un desconeixement forà de la seva existència. El 24 de febrer del 1984, va esdevenir llengua oficial del país mitjançant una llei específica. Avui en dia, ja és llengua oficial en un país que en té tres: l'alemany, el francès i el luxemburguès. 

No ha estat pràcticament en cap moment una llengua literària, encara que es conserven documents escrits que van possibilitar ja fa uns centenars d'anys la seva identificació com a llengua independent de l'alemany.

De fet, el luxemburguès s'inclou dins d'un grup dialectal anomenat germànic mosel·là i és parlat a una ragió major que el principat de Luxemburg, tal i com pot observar-se a la imatge del final del text. El cas és que al territori alemany es considera aquesta parla com un dialecte més del contínuum lingüístic de l'alemany. 

Existeix en l'actualitat un fort moviment a Luxemburg en pro de la llengua, que ha aconseguit introduir-la en l'ensenyament, la ràdio i la televisió. La principal demanda és l'eliminació de l'alemany com a llengua "franca" del país i la seva substitució pel luxemburguès. El luxemburguès, tot i la seva llarga travessia pel desert, és entès i parlat per pràcticament el 100% de la població, que la té com a llengua materna. Els principals autors en llengua luxemburguesa són: Guy Rewenig, Roger Mandercheid, Nico Helminger i Josy Braun. 

Uns 280.000 com a primera llengua o llengua materna i uns 110.000 com a segona llengua. D'aquests, uns 350.000 viuen al Gran ducat de Luxemburg. Hi ha una comunitat de luxemburguesoparlants a Bèlgica estimada en uns 30.000.[3] Tradicionalment, a França, els miners de carbó de la vall del riu Moselle, a vora de la frontera entre Luxemburg i Alemanya, han parlat el luxemburguès en una varietat anomenada fràncic (frankesch) o platt. No n'hi ha estimacions del nombre de parlants. A Alemanya, hi ha petites comunitats frontereres que parlen luxemburguès, sense estimacions fiables. Així, en total es compta que el luxemburguès té aproximadament uns 400.000 parlants. 

En català medieval el Ducat de Luxemburg era conegut com Lucembor.