U Principinu (cors gal·lurès "isulanu")

Edició en "isulanu" provinent de Sardenya (passant per Navarra)
(núm 259)

A Leone Werth 
Ghi dumandaragghju perdonu ziteddhi méi pe avé didicatu quistu libru a un ommu grandi. Je gh'agghju però un mutivu bonu: quistu ommu grandi è l'ammicu migliori chi gh'agghju a u mondu. Gh'agghju puri un'antra scusa: quist'ommu po' cumprindì tuttu, ancu i libri de ziteddhi. Gh'è un terzu mutivu: quist'ommu abita in Francia undi g'ha fami e fridu. G'ha monda bisognu d'éssi cunsulatu. Si tutti quisti scusi nun gh'abbastanu, allòra voddhu didicà quistu libru a u criaturu chi è statu in antri tempi quist'ommu impurtunanti. Tutti l'ommi grandi una vòrta so stati ziteddhi. (Ma pochi di iddhi si n'ammentanu.)Je finisciu cussì a me dedica: 
A Leone Werth,quandu ancora era un ziteddu

L'isulanu és un subdialecte del cors gal·lurès parlat a la Maddalena, és el principal estol d'illes al nord de Sardenya. La llengua corsa, més enllà de Còrsega és parlat al nord de Sardenya, a les províncies de Sàsser i Gal·lúria. Tot i així, el cors parlat a banda i banda de l'estret de Bonifacio és ben diferent ja que els dialectes sassarès, casteddà i gal·lurès s'han vist molt influïts pel substrat sard. 

La variant sarda de la llengua corsa que menys influïda ha estat per aquest substrat ha estat justament la variant que tenim avui sobre la taula. El cors isulanu és el que presenta més semblances amb el cors de Bonifacio, la capital corsa. Es considera aquest parlar un dialecte gal·lurès, suposo jo que per raons geogràfiques: la Maddalena pertany a Gal·lúria, parlen gal·lurès. Tot i així a causa de la proximitat amb Bonifacio i les relacions continuades que hi ha hagut sempre entre aquests dos indrets les característiques dialectals de l'isulanu fan que a primer cop d'ull la parla sembli molt més propera al parlar del sud de Còrsega que no pas al del nord de Sardenya. Sense anar més lluny, és l'únic dialecte cors de Sardenya que utilitza, de la mateixa manera com ho fan a Còrsega, els articles definits "u" "i". 

Normalment les llengües adopten el nom de la terra que les ha vist néixer (català, castellà, francès, portuguès...) i, en ocasions, quan un territori s'ha fet molt seva una d'aquestes llengües i, amb el temps li ha donat un accent propi, algunes llengües adopten noms d'aquestes altres regions, vegem per exemple el català, anomenat mallorquí a Mallorca, valencià a València, eivissenc a Eivissa, etcètera. Idò bé, molt curiós em sembla veure com en aquest cas els corsos de la Maddalena no han anomenat la seva manera de parlar el cors amb el nom de l'illa sinó que l'han anomenat directament illenc (isulanu). Com si el sard o el cors no fossin ja llengües illenques! Es tracta d'una denominació que francmanet, em fascina.

En isulanu no existia cap traducció de Le Petit Prince però sí que hi havia adaptació teatral del llibre. Vegem-ne un petit fragment:
Antò: Cusa vòi?
Principinu: Mi disegni una pecura?
Antò: (Balza in piedi sorpreso e comincia a scrutare quell’ometto) Ma tu qua sei?
Principinu: (Non fa caso alla domanda fatta) Pe piaceri, mi disegni una pecura?
Antò: Mi dispiaci! Ma puri si vulissi, je nun sogu monda bonu a disignà.
Principinu: Nun importa. Disegnami lustessu una pecura!  
La parla de la Maddalena està patint un procés semblant al que pateixen totes les llengües minoritzades als països desenvolupats mediterranis: des de la dècada de 1950-1960 l'illa ha patit un increment demogràfic a causa del turisme amb l'arribada de molts italians que no parlen la llengua de l'illa que ha fet trontollar l'estabilitat social de la llengua. A més, en aquesta època arribà també la TV, la veritable unificadora d'Itàlia, si més no lingüísticament parlant. Actualment la llengua encara és viva però se'n qüestiona el seu futur. L'italià ha arribat per quedar-s'hi i la minorització lingüística és total. És difícil posar una xifra però, aproximadament, el cors de la Maddalena és parlat, actualment, per prop de 10.000 persones a l'arxipèlag.