E Prens Chikí (crioll papiamento)

Edició en papiament que agraesc moltíssim a l'amic
S. Budimir
(núm 277)

Na Leon Werth,
 
Mi ta pidi muchanan pordonami, ku m'a dediká a buki akí na un hende grandi. Mi tin un esküs serio: e hende grandi aki ta e mió amigu ku mi tin na mundu. Mi tin un otro esküs: e hende grandi akí por komprondé tur kos, asta buki di mucha. Mi tin un di tres esküs: e hende grandi akí ta biba na Fransha, kaminda e tin hamber i friu. E tin gran mesté di konsuelo. Si tur e esküsnan aki no ta basta, antó lo mi ker a dediká e buki akí na e mucha ku e hende grandi aki tabata antes. Tur hende grandi tabata mucha un tempu. (Pero poko di nan ta kòrdia.)P'esei mi ta koregí mi dedikashon: 
Na Leon Werth, Tempu e tabata mucha chiki.

Llibre escrit en crioll papiamento, la llengua de les illes ABC, és a dir: Aruba, Bonaire i Curaçao. Llibre escàs i preuat que he pogut aconseguir gràcies a l'amic i grandíssim col·leccionista S. Budimir. Es tracta d'un dels primers llibres traduïts a una llengua criolla del Carib. La publicació d'aquest llibre fou a l'any 1982 i des de llavors ençà no ha estat reeditat mai pus. 

El papiamento és parlat a les illes ABC, totes elles sota administració neerlandesa. Quines coses, dominació europea encara avui a les Antilles! Els parlants d'aquesta llengua cuiden vorejar els 330.000 parlants i estan repartits arreu de les tres illes ja esmentades.

Com tot crioll, el papiamento és una mescla amb una base europea i un poc de les llengües africanes dels esclaus que els europeus portàvem a Amèrica. La base europea és primerament portuguesa però ha begut també moltíssim del castellà, atorgant a aquest idioma un caràcter iberoromànic visible al primer cop d'ull. 

El més curiós d'aquesta llengua és el nom. El mot papiamento prové del verb papiar + el sufix -mento. Si observam els elements d'aquesta suma per separat, papiar significa parlar i el sufix -mento converteix els verbs en substantius. De manera que papiamento seria perfectament traduïble a parlament, cosa que es parla