 |
| Edició siciliana escrita en vers, regal de na Maite (núm 282) |
A Liuni Werth
Addumannu scusa ai picciriddi d'aviri didicatu chistu cuntu a una pirsuna ranni. Aiu na scusa seria: sta pirsuna è lu megghiu amicu mè.
C'aiu macari na secunna scusa: sta pirsuna pò capiri tuttu cosi, macari i cunti chi si fanu ai picciriddi, e ci n'aiu macari una terza: sta pirsuna vivi in Francia, avi fami, friddu e bisognu d'essiri cunsulata.
E si tutti sti scusi n'abbastunu, vogghiu didicari stu cuntu o picciriddu ca sta pirsuna fu. Tutti i ranni fonu picciriddi, na vota. Ma cu si l'arriorda?
Picchistu vogghiu curreggiri a mè dedica:
A Liunu Werth,
quannu era picciriddu
He de donar les gràcies per aquest llibre a na Maite Ferrer que pensà en mi durant el seu viatge a la major de les illes mediterrànies i que va fer-me moltíssima il·lusió. Es tracta d'un llibre originalíssim i interessantíssim que ajuda a completar el ventall romànic de la col·lecció.
El llibre està escrit en vers i en comptes de dibuixos té fotografies en blanc i negre producte d'un treball i d'una maquetació que fan d'aquest llibre un objecte únic i diferenciat de la resta d'incomptables edicions i traduccions que pengen de l'esquena d'aquesta obra. Però si passam tot això per alt vull senyalar un altre detall, potser més subtil, que fa que el llibre em cridi l'atenció. El títol no s'assembla, per a res del món, a la de la versió en prosa clàssica de El petit príncep en sicilià. Si la versió en prosa es diu U principinu (amb un sufix diminutiu -inu damunt del mot principe) aquesta edició en té dos, d'elements diminutius, el sufix -uzzu i l'adjectiu nicu.
Trobar l'adjectiu nicu tan a la vista ha estat un dels detalls que més m'han alegrat d'aquest llibre. Abans coneixia versions semblants d'aquest mot únicament en els títols en romanès i aromanès, Micul print i Njicclu Amirãrush respectivament. Micul, nicu, njicclu són tres formes de dir petit. Aquesta forma romànica oriental té molt a veure amb la nostra paraula catalana mica amb el sentit de part o porció. El cas és que normalment s'atribueix el seu ús com a adjectiu amb el sentit de petit únicament a les llengües romàniques més orientals tals com el romanès, l'istroromanès, el dacoromanès i l'aromanès, totes elles situades entre Dàcia i els Balcans. Trobar aquest mot amb el mateix sentit en una variant itàlica, per a mi és una cosa curiosíssima. Després d'investigar-ho una mica per internet he pogut veure que aquesta forma és usada també en algunes altres regions meridionals italianes com Abruzzo i Calàbria.
Existeix una altra edició, en prosa, en sicilià. Un i altre llibres mostren dos models de llengua prou diferents, tot i ser tots dos sicilians. Sense anar més lluny, el pronom personal de primera persona de singular: l'edició en vers opta pel clàssic i popular Iù mentre que la variant en prosa prefereix la solució més Jò, pròpia de l'extrem occidental de Sicília d'on Mario Gallo, el traductor de la versió en prosa, n'és natural. En canvi el llibre en vers mostra trets dialectals propis de l'altre extrem de l'illa, de la parla pròxima a Catània, a l'extrem oriental de Sicília. L'autor -perquè en aquest cas no pertoca parlar de traduccions si no d'autories- és natural d'un poblet anomenat Paternò.
A l'inici d'aquest escrit, tal i com ja és costum en aquest blog, s'hi pot llegir la dedicatòria que feu en el seu dia Saint-Exupéry al seu amic Werth. Pot veure's com entre aquesta versió i la del llibre en prosa (U principinu) hi ha diverses diferències tant lèxiques com morfològiques que mostren com pot arribar a variar una mateixa llengua en una illa tan gran com és Sicília.
Aquest llibre va ser publicat l'any 2016 gràcies a l'actor teatral sicilià Giovanni Calcagno. En aquell moment tenia en cartellera una versió de El petit príncep de la que més tard n'aprofità el diàleg per transcriure'l íntegrament en aquest llibre versificat.
Lu sestu era un pianeta rossu rossu,
Chiù granni deci voti i chiddu prima.
Eccu un esploratori! dissi u principi
Vidennu un omu c'un libru giganti.
Di unni veni? Addumannò lu vecchiu
Chigghiè stu libru? Arrispunniu lu nicu.
Iù sugnu nu geografo,
Arrispunnìu chiddu,
Signu cittati e munti
E sciumi supra a carta.
(...)
