 |
| Llibre en altai, una de les llengües de Sibèria Gràcies Slavko. (núm 298) |
ISBN: 978-5-9689-0155-2
Any de publicació: 2008
Editorial: Gayatri
Lloc de publicació: Yaroslav
Traductor: Bronoty Bedurov
Traductor: Bronoty Bedurov
La república d'Altai és un subjecte rus fronterer que limita amb la Xina, Mongòlia i Kazakhstan. Es troba situada al sud de Sibèria i, com la resta de repúbliques russes, la seva llengua gaudeix d'un cert reconeixement legal. L'altai és una llengua d'origen túrquic parlada per uns 72.000 altais, ètnia que representa el 33% de la població d'aquesta república autònoma.
L'altai és una de les llengües que conformen el grup túrquic conegut sota l'etiqueta de llengües siberianes meridionals. Es tracta d'una branca túrquica en la que totes les llengües que en deriven estan minoritzades i estan en diversos graus de perill de desaparèixer durant aquest segle XXI. Aquesta subfamília està formada en total per set llengües que són: l'altai, 72.000 parlants; tuvinià, 200.000 parlants; tofa, 90 parlants; karagàs, sense dades; khakàs, 42.000 parlants; shor, 2800 parlants i, fuyu kirguís, 10 parlants a l'any 2010. Totes aquestes llengües, relativament properes entre elles i situades al sud de Sibèria, per les terres on discorre la història de Dersú Uzalà, sumades fan poc més de 300.000 parlants.
L'altai, tot i tenir un petit estatus legal que el protegeix, el rus és quasi omnipresent en la vida quotidiana del país. Tansols hi ha un diari que s'escrigui en altai (més que diaris en català a les Pitiüses, just hi ha una editorial que editi i publiqui materials escolars i llibres en aquesta llengua i poden escoltar-se únicament dues emisores en rus i altai en tot el territori.
Pel que fa al llibre, va ser editat el 2008 i varen ser estampats pocs exemplars: únicament 4000 exemplars. El traductor va morir no fa gaire anys i sembla ser que no hi ha cap intenció de reeditar aquest llibre, almenys per ara, deu anys després de la seva publicació.
L'altai és una de les llengües que conformen el grup túrquic conegut sota l'etiqueta de llengües siberianes meridionals. Es tracta d'una branca túrquica en la que totes les llengües que en deriven estan minoritzades i estan en diversos graus de perill de desaparèixer durant aquest segle XXI. Aquesta subfamília està formada en total per set llengües que són: l'altai, 72.000 parlants; tuvinià, 200.000 parlants; tofa, 90 parlants; karagàs, sense dades; khakàs, 42.000 parlants; shor, 2800 parlants i, fuyu kirguís, 10 parlants a l'any 2010. Totes aquestes llengües, relativament properes entre elles i situades al sud de Sibèria, per les terres on discorre la història de Dersú Uzalà, sumades fan poc més de 300.000 parlants.
L'altai, tot i tenir un petit estatus legal que el protegeix, el rus és quasi omnipresent en la vida quotidiana del país. Tansols hi ha un diari que s'escrigui en altai (més que diaris en català a les Pitiüses, just hi ha una editorial que editi i publiqui materials escolars i llibres en aquesta llengua i poden escoltar-se únicament dues emisores en rus i altai en tot el territori.
Pel que fa al llibre, va ser editat el 2008 i varen ser estampats pocs exemplars: únicament 4000 exemplars. El traductor va morir no fa gaire anys i sembla ser que no hi ha cap intenció de reeditar aquest llibre, almenys per ara, deu anys després de la seva publicació.
