La princeto (ido)

Exemplar creat per Fernando Tejón
arribat des de la col·lecció de S.B.
(núm 297)


ISBN: -
Any de publicació: 2010, aprox.
Editorial: Editerio Krayono
Lloc de publicació: Ponferrada

Por Léon Werth, 
Me pregas pardono a la pueri pro dedikar ta libro ad adulta persono. Tamen me havas serioza exkuzo: ta adulto esas la maxim bona amiko quan me havas en la mondo. Me havas altra exkuzo: ta adulto esas kapabla komprenar omno, anke la libri por la pueri. E me havas triesma exkuzo: ta adulto habitas Francia, ube lu sufras pro hungro e koldeso. Do lu tre multe bezonas konsolacesar. Ma se ta exkuzi ne suficas, lore me dedikas ta libro a la puero qua plura yari ante nun ta adulto esis. Omna adulti unesme esis pueri (malgre ke poka adulti memoras lo). Do me korektigas mea dediko: 
Por Léon Werth, kande lu esis puero. 

El llibre que avui es presenta en aquesta pàgina està escrit en ido. És un llenguatge construït, derivat de l'esperanto reformat, creat per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens. L'ido va ser específicament dissenyat per ser gramaticalment, ortogràficament i lexicogràficament regular, i sobretot fàcil d'aprendre i utilitzar. En aquest sentit, l'ido es classifica com un llenguatge auxiliar internacional construït. És el més reeixit de molts derivats de l'esperanto, anomenats esperantids.

L'ido va ser creat el 1907 per un desig de reformar els defectes percebuts a l'esperanto, llengua que havia estat creada 20 anys abans per facilitar la comunicació internacional. El nom de l'idioma traça el seu origen a la paraula esperant ido, que significa "descendència", ja que el llenguatge és un "descendent" de l'esperanto. Després dels seus inicis, Ido va obtenir el suport d'alguns en la comunitat esperantista, però després de la mort sobtada el 1914 d'un dels seus defensors més influents, Louis Couturat, va declinar en popularitat. Hi va haver dues raons per a això: en primer lloc, l'aparició de cisells posteriors derivats de projectes de reforma competidors; i segon, una manca general de consciència de l'Ido com a candidat a una llengua internacional. Aquests obstacles van afeblir el moviment i no va ser fins a l'ascens d'Internet que va començar a recuperar l'impuls.

Ido usa les mateixes 26 lletres que l'alfabet anglès (llatí), sense cap diacrític. Agafa el seu vocabulari d'anglès, francès, alemany, italià, llatí, rus i espanyol, i és àmpliament intel·ligible per a aquells que han estudiat l'esperanto. A l'any 2000 es calculava que hi havia al voltant de 150 parlants d'ido arreu del món. [Viquipèdia]

Dedicatòria en esperanto, per poder comparar:
Dediĉo de la aǔtoro al Léon WerthPardonu infanoj, ke mi dediĉis ĉi tiun libron al plenkreskulo - al "grandulo". Mi havas seriozan senkulpigon: tiu grandulo estas la plej bona amiko, kiun mi havas en la mondo. Mi havas alian senkulpigon: tiu grandulo kapablas ĉion kompreni, eĉ porinfanajn librojn. Mi havas trian sekulpigon: tiu grandulo loĝas en Francio, kie li suferas pro malsato kaj malvarmo. Li ja bezonas konsolon. Se ĉiuj tiuj senkulpigoj ne sufiĉas, mi volonte dediĉos ĉi libron al la infano, kiu iam antaǔe tiu grandulo estis. Ĉiuj granduloj unue estis infanoj. (Sed malmultaj el ili memoras pri tio.) Mi do korektas mian dediĉon:Al Léon Werth,kiam li estis malgranda knabo.