 |
| núm 300 un present molt preuat, gràcies Slavko! |
Aquest llibret blau va ser una de les joies que vaig rebre a inicis d'estiu. Un regal entre un petit lot que vaig rebre des d'Eslovènia. Va ser publicat el 1994 a l'estat indi de Gujarat, on el gujarati és la llengua habitual de fins a 45 milions de persones i on, a més a més, n'és llengua oficial. De fet l'Índia és el país del món amb el major nombre de llengües reconegudes, oficialitzades i protegides per l'estat. En total l'Índia té 22 llengües oficials, tot i que se'n parlen moltíssimes més! L'obra la va traduir un senyor gujaratí anomenat Sulabha Natraj i fou publicat a la ciutat d'Ahmedabad. Per cert, el gujarati fou la llengua materna de Gandhi!
El gujarati és una llengua indoeuropea de la branca indoària. És una de les 25 llengües més parlades del món amb més de 45 milions de parlants. Es tracta d'una llengua SOV, és a dir, que l'ordre natural de les seves oracions és subjecte, objecte i verb. Si en català construïssim així les oracions, per dir que "En Joan menja patates" ens tocaria dir "En Joan patates menja".
Curiosament, a fora de l'Índia, podem trobar molts parlants de gujarati a Londres i, especialment, a Tanzània, on hi habiten fins a 250.000 gujaratins.
