 |
| Llibre enviat per n'Adela S. (Mil gràcies una altra vegada) (núm 313) |
Aquest llibre està escrit en albanès i editat a Tirana, Albània, a l'any 2000. De llibre en albanès ja en tenc un altre, així que és possible que a un dels dos, més tard o més prompte, l'acabi permutant.
Aquesta llengua és molt especial. És indoeuropea però és l'última llengua que queda de la família il·lírica. Us imaginau un dia en que de les romàniques només en sobrevisqués, per exemple l'italià? Idò això passa amb l'albanès. Aquest idioma es parla a part de a Albània, a Kosovo, i a alguns indrets del sud d'Itàlia, Grècia, Macedònia i Montenegro. A més a més, té prop de 7.000.000 de parlants. L'albanès es divideix en dos blocs dialectals: el gheg i el tosc. El tosc és el que es parla a la meitat sud d'Albània i a Itàlia mentre que el gheg és el que es parla a l'altra meitat del país juntament amb Kosovo i Macedònia.
