 |
| Edició en llatí rebuda gràcies a Juan Carlos Castañeda (núm309) |
Leoni Werth,
Puellae puerique mihi ignoscant velim quod hunc libellum adulto homini dedicavi. Gravi quadam causa adducor ut hanc me veniam impetraturum sperem: adultus ille vir mihi imnium est amicissimus atque dilectissimus. Est et alia causa: adultus ille vir omnia intellegit -intellegit et libros qui puellis puerisque sint scripti. Est et tertia causa: adultus ille vir in Gallia habitat ubi frigora famemque patitur. Itaque consolandus mihi esse videtur. Si quidem his tribus causis allatis venia non dabitur, hunc libellum puero, qui olim vir ille adultus fuit, dedicabo. Omnes enim adulti homines olim pueri fuerunt (pauci autem recordantur). Quam ob rem hunc libellum dedico
Leoni Werth puero.
Llibre clàssic entre col·leccionistes. El llatí Regulus, traduït per un alemany. Com tantes vegades, els grans romanistes han sortit d'aquest país teutó.
El llatí, sovint mal anomenat llengua morta sobreviu en la base comuna de les llengües romàniques i també en bona part del vocabulari de llengües no romàniques com l'anglès o l'alemany. En major o menor mesura són moltes les parles que atresoren encara part del llegat que aquesta llengua deixà a Europa i, en conseqüència, a bona part de món.
Així i tot el llatí és encara llengua vigent en litúrgies i ritus religiosos, tot i que en menor mesura que ara fa un grapat d'anys. Al Vaticà n'és llengua oficial i per tant hi és en caixers automàtics, premsa escrita, etcètera. És present en lemes i víctors de nombrosos països. En això, Suïssa des de ja fa molt de temps optà per la seua denominació en llatí per a escriure el seu nom en els segells.
El llatí s'ensenya a nombrosos centres educatius d'arreu d'Europa i d'Amèrica i hi ha uns parell de milions de persones que tenen aquest idioma com a segona llengua, principalment a la península itàlica. Com a curiositat, a l'estiu de 2015 o 2016 vingué a la botiga on faig feina una italiana un matí. Aquesta senyora començà a parlar-me en llatí. Jo, que no l'he estudiat mai gaire, li vaig respondre en italià. La pobra dona s'esglaià i se sorprengué que no sabés llatí (O es degué fer la sorpresa perquè no crec que trobi gaire gent que parli aquesta llengua pel món).
Ja per acabar, com a succés fascinant, hi ha aproximadament unes cent persones que tenen el llatí com a llengua primera, el que sovint s'ha anomenat com llengua materna.
En el següent mapa poden veure's geolocalitzats diversos cercles o punts en els quals s'hi reuneix gent per conversar en llatí de forma regular.
