 |
| Moltes gràcies Pere per fer-me arribar aquest llibre tan especial per a mi. (núm 317) |
Sempre és, per a mi, un motiu de festa i d'alegria rebre llibres provinents de l'Amèrica més autèntica. I és que guard molta simpatia per totes les llengües precolombines que encara avui aguanten davant de la pressió fortíssima de l'anglès, l'espanyol i el portuguès en el continent americà.
El totonaca és un d'aquests testimonis de llengües supervivents. El parlen els totonaca, una ètnia que habita especialment a l'estat mexicà de Veracruz i que, tot i estar formada per uns 400.000 membres, només 240.000 conserven la seva llengua pròpia.
Com a llengua és tot un misteri. Juntament amb el tepahe (un altre idioma mexica que es parla una mica més al sud i que té, malauradament, molts menys parlants) formen tota una família lingüística sencera. És a dir, que de la mateixa manera que existeixen les llengües indoeuropees, les ll. semítiques o les sinotibetanes, el totonaca i el tepahue formen la família totonaca-tepahue.
De fet, el totonaca actualment presenta una diversitat interna tan marcada que és molt habitual parlar de llengües totonaques, de les quals la més parlada és el totonaca de la Sierra, amb 120.000 parlants, molts davant d'altres varietats com la del totonaca de Misantla, que té menys de 500 parlants.
Aquest llibre ha estat traduït per Pedro Pérez Luna, que ha posat veu a El petit príncep aquesta vegada en una de les parles pròpies i originàries d'Amèrica central amb la voluntat de dotar de lectures en totonaca als parlants de la llengua. Per a més informació:
