 |
| Exemplar en crioll xavacà (núm 325) |
Aquest llibre, provinent de les Filipines, me l'ha fet bastar na Mertxe i està escrit en crioll xavacà. Aquest crioll és de base espanyola i està influenciat pel tagàlog. Aquest 2018 han sortit dues edicions en xavacà, aquesta, escrita, editada i publicada per Jerome Herrera, i una altra editada a Alemanya que per ara he descartat d'incloure a la col·lecció.
La tasca d'en Jerome Herrera ha estat exemplar i ha aconseguit superar alguns esculls, seques i altres perills que haurien pogut fer embarrancar la traducció al xavacà. El traductor explica que ha elegit un registre per al xavacà que no fos ni massa espanyol ni tampoc massa col·loquial, ha procurat quedar-se en un terme mitjà. Confés que des de la meva perspectiva quan el vaig tenir en les meves mans em va sorprendre que em resultàs tan bo d'entendre.
El xavacà té una llarga tradició a Filipines, ja que forma part de la seva herència hispànica, fruit dels contactes entre la població zamboanguenya i els hispanohablants, tant peninsulars com noushispans (llatinoamericans) traslladats a les illes de l'arxipèlag. La paraula prové de l'adjectiu chabacano, el significat és vulgar o sense art, ja que els espanyols consideraven aquesta llengua criolla com un espanyol vulgar. La varietat anomenada ermitaño està desapareguda des del bombardeig que van fer les tropes americanes i la neteja de sang japonesa a la Segona Guerra Mundial.
En general, en el xavacà, la gran majoria de les paraules són d'origen espanyol, però el tagàlog i els idiomes locals tenen un paper important en la composició de les frases i la gramàtica. Antigament se'l va anomenar llenguatge de botiga o espanyol del pària, de manera despectiva.
Actualment té més d'un milió de parlants, tot i que només una quarta part dels parlants tenen el xavacà com a llengua materna.
