 |
| Afegeix la llegenda |
El regià és una varietat central emiliana pròxima als dialectes modenès i bolonyès. És la parla pròpia de la Reggio Emilia. De llibres regians a Itàlia n'hi ha, com a mínim, dos. Un que es titula Al Principîn i que ha estat fet amb una voluntat integradora, per al dialecte regià, no per la llengua emiliana o per al gal·loitàlic en general, per molts és sabut la fixació localista que hi ha a Itàlia per als seus parlars. L'altre llibre no ha estat pensat per al dialecte regià sinó que ha estat pensat per representar la parla de la muntanya alta del regià, que és la que menys representada es troba en la primera versió regiana ans comentada.
El primer llibre representa el parlar majoritari dels regians, que és la parla de la plana de la Reggio Emilia i que és relativament bastant homogeni. El segon i que ens ocupa aquestes línies és escrit amb el regià muntanyol, el dels Apenins. Aquesta subvarietat dialectal, a causa de la geografia esquerpa de la zona en la qual es parla, presenta un major nombre d'arcaismes lèxics. A part, de totes les parles gal·loitàliques, el regià muntanyol és el que conserva a final de mot una e neutra que representa la vocal final, a mode de coda, de moltíssims mots que les altres parles del nord han perdut. Així, per exemple per a dir baix, un gal·lotiàlic qualsevol dirà bas, però un muntanyol regià dirà quelcom semblant a bassə.
Aquest llibre va ser publicat i presentat a l'any 2002. La seva publicació no va venir de cap editorial sinó que fou una publicació puntual que es feu en ocasió del vintè aniversari del "Centro di Solidarietà" de la Reggio Emilia. Aquesta tasca de traducció va ser obra d'Eolo Biagini, antic batle de Carpineti, que és un poblet muntanyol de la zona. El tiratge va ser limitat, tot i que enlloc s'especifica quants llibres sortiren d'impremta ni tampoc no hi apareix el lloc d'impressió. La darrera pàgina té un espai al final que va ser pensat per enumerar els llibres, però sembla ser que no es va fer amb tots.
Tampoc té sentit enumerar-los tots. El prefaci del llibre diu clarament que la voluntat d'aquest llibre era la d'introduir-lo com a lectura a les escoles muntanyoles. Només cal que estiguin enumerats els llibres d'aquestes escoles i així, els mestres, posem per cas si el llibre trenta-setè ha tornat tacat d'oli saber immediatament que aquest exemplar l'havien deixat a en Giuseppino Gallo.
El llibre em va arribar mercès a en Juan Carlos Castañeda, que molt hàbilment en sabé trobar, encara avui, un parell en un llogarret apení.
