 |
| Edició en àzeri de 1989 escrit amb l'alfabet ciríl·lic (núm 339) |
Un dels llibres més estranys que han arribat a la col·lecció és aquest i, per trobar-lo ha calgut anar fins més enllà de la serralada del Càucas, a l'exòtica Bakú. El 28 de desembre de 2018 arribàvem amb tren des de Tbilissi a la capital azerbaidjanesa. En ser un país amb unes grans reserves de petroli i tenir els recursos suficients com per poder-lo extreure i exportar, la ciutat es veu renovada i molt cuidada. Té un aire a les ciutats europees del Mediterrani i algunes avingudes molt amples on hi fan curses de F1.
En aquesta ciutat la presència soviètica era simplement inexistent. El metro era a pocs metres de profunditat, modern i silenciós, és a dir, un metro a les antípodes dels metros de Moscou, Sant Petersburg o Tbilissi. El mateix aire renovat es trobava entre les llibreries. Tot era nou i quan els mostrava la fotografia d'un llibre en àzeri escrit en ciríl·lic feien cara de no haver vist una cosa així mai de la vida. Era com si haguessin passat d'escriure amb l'alfabet persa al llatí i no haguessin usat mai el ciríl·lic. És més, moltes vegades tampoc no eren capaços d'enviar-nos a cap mercat d'objectes vells ni a cap llibreria d'antic. Res.
Tot i així, alguns àzeris ens varen saber orientar cap a una botigueta atrotinada en un soterrani no gaire lluny de la murada de la ciutat Vella. I hi anàrem. Es tractava d'una sala quadrada de no més d'uns 20 o 30 metres quadrats i plena de prestatgeries de fusta atrotinades que creaven l'efecte de ser, aquella llibreria, un petit laberint de llibres vells, bona part d'ells, escrits en rus. Anàvem bé. D'allí en sortí un home gros, calb i amb bigoti i després de preguntar-nos què buscàvem i de mostrar-li la nostra fotografia impresa, l'home ens digué en rus que no tenia el llibre que buscàvem.
L'endemà decidírem de tornar a la mateixa llibreria, per saber si podia orientar-nos a algun altre negoci o plaça on trobar-hi llibres vells. L'home del dia anterior el vérem que sortia a fumar i després de deixar-nos perdre uns minuts entre els prestatges d'aquell cementiri de llibres ens atengué un altre home. Aquesta vegada baixet, gras, calb també i amb ulleres rodones. Se'l veia tímid però amb voluntat d'ajudar. Li mostràrem la fotografia del llibre que buscàvem i ens digué que no el tenia. Així i tot es veu que se li encengué un llum i recordà tenir alguna cosa al magatzem.
Al cap de pocs segons sortí amb aquest llibre a les mans. L'havíem trobat.
Tot i així, alguns àzeris ens varen saber orientar cap a una botigueta atrotinada en un soterrani no gaire lluny de la murada de la ciutat Vella. I hi anàrem. Es tractava d'una sala quadrada de no més d'uns 20 o 30 metres quadrats i plena de prestatgeries de fusta atrotinades que creaven l'efecte de ser, aquella llibreria, un petit laberint de llibres vells, bona part d'ells, escrits en rus. Anàvem bé. D'allí en sortí un home gros, calb i amb bigoti i després de preguntar-nos què buscàvem i de mostrar-li la nostra fotografia impresa, l'home ens digué en rus que no tenia el llibre que buscàvem.
L'endemà decidírem de tornar a la mateixa llibreria, per saber si podia orientar-nos a algun altre negoci o plaça on trobar-hi llibres vells. L'home del dia anterior el vérem que sortia a fumar i després de deixar-nos perdre uns minuts entre els prestatges d'aquell cementiri de llibres ens atengué un altre home. Aquesta vegada baixet, gras, calb també i amb ulleres rodones. Se'l veia tímid però amb voluntat d'ajudar. Li mostràrem la fotografia del llibre que buscàvem i ens digué que no el tenia. Així i tot es veu que se li encengué un llum i recordà tenir alguna cosa al magatzem.
Al cap de pocs segons sortí amb aquest llibre a les mans. L'havíem trobat.
