Бәләкәй шаһзат "belequei shanzat" (baixkir)

Autoedició feta per na Mertxe I. en Pere N. i jo
(núm 342)


Aquest llibre ha estat un veritable experiment. Fa temps vaig trobar aquesta traducció en un pdf penjat a internet, en una xarxa social russa. No podia veure qui l'havia publicat i, durant molt de temps, vaig tenir guardat aquell pdf confiant en, algun dia, trobar-ne el traductor.

I així passà ara no fa gaire. Vaig poder conèixer en Denis i li vaig proposar la possibilitat de crear, juntament amb un parell d'amics i socis col·leccionistes, una petita edició no comercial d'aquest llibre. Bona part dels exemplars han anat a Rússia, a casa d'en Denis, per tal de poder ser utilitzats amb finalitats dinamitzadores del baskir.

El baskir és una llengua túrquica parlada a Rússia, concretament a la república de Baixkíria. El nombre de parlants arriba gairebé al milió i mig de persones, la qual cosa representa el 40% de la població de Baixkíria. La resta majoritàriament són russòfons monolingües arribats al país durant l'era soviètica. 

En el baixkir es poden distingir tres grans dialectes: l'oriental, l'occidental i el de l'estepa. La llengua estàndard actual, establerta després de la Revolució Russa, es basa en el primer. Per escriure-la es va fer servir l'alfabet àrab fins al 1929, que va ser substituït pel llatí. Finalment, el 1939 es va adoptar l'alfabet ciríl·lic.

Abans que es creés la llengua estàndard, el baixkir no s'escrivia, i els baixkirs utilitzaven altres idiomes turquesos, per exemple el tàtar o el rus. Tot i l'avenç que va representar l'estandardització per a la llengua baixkira i el reconeixement que aquesta va assolir durant l'època soviètica, les autoritats mai no van deixar d'atorgar al rus un major prestigi.