 |
| Llibre fruit d'un intercanvi amb na Natalia E. (núm 331) |
El caraïta és una llengua túrquica amb influències hebrees parlada per unes poques desenes de persones de religió jueva. El parlen tansols alguns caraïtes de Crimea al nord d'Europa Central, principalment a Lituània, Polònia, Crimea i a la Galícia ucraïnesa.
Aquest idioma amb menys de cent parlants està format per tres dialectes diferents, tots els quals estan en veritable perill crític de desaparició. A Lituània els parlants caraïtes es concentren principalment a la ciutat de Trakai per una petita comunitat que hi habita des del segle XIV.
Si aquesta llengua perviu a Trakai és en gran part com a resultat del suport oficial que rep i per l'atractiu turístic que suposa aquesta llengua per als visitants que arriben al castell de l'illa de Trakai, on els caraïtes de Crimea es presenten com els antics defensors del castell.
La llengua està emparentada amb el tàtar de Crimea i també amb el kumyk, al Càucas daguestanès.
A dia d'avui la majoria dels dialectes caraïtes ja s'han extingit. Els dialectes que encara perviuen estan tocats de mort en part a causa de la dispersió de les seves comunitats lingüístiques arran de la Segona Guerra Mundial. A part, els parlants fluïds de caraïta són molt pocs i bastant vells. Els fills i els nets de la majoria de parlants ja no han après la llengua i es comuniquen en lituà, polonès o rus. Tansols la generació més antiga encara parla caraïta.
