 |
| Edició en guaraní rebuda per part de na Laura Cerezo des de l'Argentina (núm 347) |
Durant molt de temps hi havia hagut només una traducció en guaraní d'aquest llibre amb el nom de Mitãmi. L'any passat va sortir una nova edició amb títol nou, Prinsipe'i i, per sorpresa meva vaig descobrir que també circulava una edició, nova també, amb els dos títols i és l'edició que present aquí en el blog.
El guaraní és una llengua ameríndia amb prop de 5.000.000 d'habitants. La situació sociolingüística de la llengua guaraní al Paraguai reflecteix l'existència de dues llengües en contacte: Els manlleus de paraules entre castellà i guaraní, i el fet de passar de parlar en una llengua a l'altra, són molt freqüents. En el cas d'algunes ciutats com la mateixa capital Asunción està molt estès el Jopara (mescla) barreja de castellà i guaraní que està vista com una adulteració de l'idioma pels parlants de guarani amb més consciència lingüística. En el parlament de Paraguai predomina el castellà però és usual també d'emprar el guaraní especialment en situacions particularment emotives.
Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perquè els jesuïtes el van triar com a llengua per a predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (amb l'alfabet guaraní, un alfabet llatí lleugerament modificat), i pel tradicional isolament imposat al Paraguai des de l'època de Rodríguez de Francia.
