núm 401
Ээ Ница принцэ! Няӈгади биидэ ута эгзэгиэми, онодэ гузе омоӈкуди бисини си багдилэй. Гоо экиду синдулэ омото сэбу бисини ― си аюлэй су эеӈидини. Би утава саами динти нэӈи тимадулэни, си дианаӈаи: Би аси аюми суу эеӈи экивэ.
Aquest llibre és mig llibre però un mig llibre que val per dos. Tal com s'observa a la coberta fotografiada, pertocaria que fos una edició bilingüe en udege i en rus. En aquest cas, però, únicament hi ha impresa la traducció en udege que va ser feta l'any 2009 per Alexandr Kanchuga.
El llibre vaig comprar-lo a la pàgina del col·leccionista Probst, que puntualment va tenir-ne alguns de repetits per intercanviar o vendre. Fullejant-lo s'observa que aquesta edició va ser impresa a França a l'abril de 2020 mentre que l'edició original és de la Universitat de Sapporo, a la ciutat nipona de Hokkaido.
Amb tot i això es tracta d'una reedició molt interessant perquè dona veu a una llengua molt poc coneguda com és l'udege, la llengua dels udeges. Està emparentada amb l'even i també amb el manxú. Forma part de la família de les llengües tungúsiques. Aquest idioma és parlat a la Sibèria oriental i té prop d'un centenar de parlants, la qual cosa significa que només el parla un de cada quinze udeges.
Els udege viuen als afluents dels rius Ussuri i Amur tot i que actualment la majoria d'ells viuen a Gvasyuga, a la riba del Khor.
