núm 400
Гэ, Нучӣкэ принсē! Оjи-оjӯканӡи бӣ уидēхэмби, гассаммӯли, пусуjӯллӣ биччини сӣ биввуриси. Горо эрумбэ синду биччини гēда хупи ― сӣ сэксэ гēватаини аjауми итэчихэси. Бӣ сāхамби чава ӡӣллē инэӈи чимаидуни, хāли сӣ уччиси: Бӣ ӡиӈ аjауриви гēвамба.
Aquest llibre és mig llibre però un mig
llibre que val per dos. Tal com s'observa a la coberta fotografiada,
pertocaria que fos una edició bilingüe en udege i en rus. En aquest cas,
però, únicament hi ha impresa la traducció en udege que va ser feta
l'any 2016 per Elena A. Bibikova.
El llibre vaig comprar-lo a la pàgina del col·leccionista Probst, que puntualment va tenir-ne alguns de repetits per intercanviar o vendre. Fullejant-lo s'observa que aquesta edició va ser impresa a França a l'abril de 2020 mentre que l'edició original és de la Universitat de Sapporo, a la ciutat nipona de Hokkaido.
Amb tot i això es tracta d'una reedició molt interessant perquè dona veu a una llengua molt poc coneguda com és l'uilta o orok que actualment consta amb una seixantena escassa de parlants. Es tracta d'una llengua tungúsica que es parla a la zona central de l'illa de Sakhalin.
Els números en uilta: [enllaç]
Llibre en uilta en versió pdf:[enllaç]
