Edició en francoprovençal en el dialecte parlat a la Vall d'Aosta
A Léon Werth
Dze demando perdon i mèinà d'avèi dedià ci lëvro a un grou. Dz'i quan mëmo euna bouna escusa: perqué cit inque, l'est lo meillaou ami que dz'i i mondo. Dz'i étot eun'atra escusa: ci grou l'est a mëmo de comprendre tot, fenque le lëvro pe le mèinà. Dz'i euna trèijëma escusa: ci grou abite la France yaou l'at fan et fret. Liu l'at tan fata d'ëtre consolà. Se totte cette s'escuse baston pa, dze voui bien dedié ci lëvro i mèinà que l'est ëtà un cou ci grou. Tseut le grou d'atra par son ëtà de mèinà. (Më lèi n'at tan pocca de cice-lé que s'achouegnon.) Dze corredzo donque mina dedicace:
A Léon Werth,
quan l'ëre petsou mèinò.
El francoprovençal és una llengua romànica parlada a la regió de Lió i a la zona alpina nord del Piemont a Itàlia. Actualment el francoprovençal, o arpità, es troba en perill d'extinció. És una llengua de transició entre el francès i l'occità i presenta trets tan característics de les llengües d'oïl com de les llengües d'òc.
On gaudeix de major salut és a la vall d'Aosta, que és d'on és aquesta edició del Petit príncep. Així i tot, per mor de l'arribada del turisme d'esquí i de la immigració inherent a la indústria turística l'italià ha desplaçat el francoprovençal. Així, la llengua d'Aosta ha patit un retrocés considerable pel que fa al coneixement de la llengua i a l'ús social, deixant-lo en una situació delicada.
Actualment el francoprovençal és parlat per unes 110.000 persones, principalment a Itàlia i Suïssa:
