Le pëthiòt prince (francoprovençal de Bresse)

Aquest llibre és el sisè dialecte francoprovençal amb el qual es versiona El petit príncep. Aquesta llengua, coneguda també amb el nom modern d'arpità, és de les que més perill corren de desaparèixer definitivament durant el present segle.

Pel que fa a les denominacions francoprovençal i arpità, totes dues són relativament modernes. La primera fou la denominació que la lingüística donà a aquesta llengua a la dècada dels '70 del segle XIX perquè considerà que era una llengua de transició entre el francès i l'occità (llavors conegut com provençal). La segona és la denominació que ha sorgit a la dècada dels '70 del segle XX per part dels ambients culturals arpitans. Prové de la forma autòctona de denominar els Alps (Arpes) i de la terminació -ità paral·lela a la d'occità.

La zona en la que es parla arpità es coneix, modernament també, amb el nom d'Arpitània i està delimitada pel cercle que formen les ciutats de Lió-Roanne-Saint-Étienne-Pontarlier-Grenoble-Chambéry-Aosta-Ginebra-Lausana-Neu. 

En aquest cas que avui ens ocupa es tracta del dialecte arpità parlat a la regió francesa de Bresse, concretament d'una de les dues regions amb les quals es divideix: Bresse louhannaise, o el que és el mateix, Bresse burguinyona.  La ciutat més important d'aquesta regió és Louhans.

En aquesta regió l'arpità va ser llengua habitual fins als anys '50 del segle XX, especialment al camp ja que a les urbs principals el seu ús ja havia reculat bastant en aquest període. Des de llavors ençà la llengua no ha fet més que recular de manera que es comptava que, en total, a tota Arpitània tansols quedaven uns 140.000 parlants a inicis del segle XXI, la meitat dels quals habiten a la vall d'Aosta, a Itàlia. Els 70.000 es reparteixen per un territori habitat per més de 4 milions de persones a l'àrea francesa, quasi 2 milions de persones a l'àrea suïssa i 120.000 habitants a la vall d'Aosta. Per tant, parlaríem d'1 parlant d'arpità per cada 2 habitants a la vall d'Aosta, i 1 parlant d'arpità per cada 150 habitants a la resta d'Arpitània. 

Le Piti Prinhyo (francoprovençal de Friburg)

Llibre de Favre en francoprovençal del cantó de Friburg
(núm 232)

A Léon WerthI dèmando pèrdon i j'infan d'avê dèdiyâ chi lêvro a ouna granta pèrchena. L'é oun'èchkuja chèryeuje: ha granta pèrchena pou to konprindre, mimamin lè lêvro po lè k'infan. L'é ouna trèjim'èchkuja: ha granta pèrchena châbrè in Franthe yô i l'a fan è frê. L'a bin fôta d'ithre koncholâye. Che totè hou j'èchkujè chufijon pâ, i vu bin dèdiyâ chi lêvro a l'infan ke lè j'ou din le tin ha granta pèrchena. Totè lè grantè pèrchenè chon d'abouâ j'ou di j'infan. (Ma pou d'intrè là chin chovinyon.) I koridzo don ma dèdikacha:A Léon Werthkan irè bouébelè.

El francoprovençal és una llengua romànica en perill d'extinció que fa de pont entre l'occità i el francès. És parlat a tres estats: França, Suïssa i a Itàlia. Actualment es compta que hi ha uns 113.000 parlants de francoprovençal. 

Hi ha unes quantes edicions de Le Petit Prince en francoprovençal: Lo Petsou Prince (Vall d'Aosta), Lè Ptyou Prinso (savoiard), Lo Prinselhon (francoprovençal del Piemont) i Lo Pitit Prinço (vall de Vaud). Amb totes elles pot observar-se que el francoprovençal, tot i tenir una ortografia normativa coneguda pel nom d'ORB, la seva implementació és molt relativa. A part d'això, pot veure's també que entre el francoprovençal de Friburg i el de Vaud són molt més significatives les semblances que no pas les diferències. 

Suïssa és coneguda i elogiada pel seu amor a la diversitat lingüística del país, on a cada cantó s'hi defensa la llengua històrica del país, ja sigui alemany, romanx, italià o francès. Bé, això és una falàcia. El sistema suís és cert que ens porta dècades d'avantatge en lliçons de democràcia i de plurinacionalitat, però tant com dir que són els salvaguardes de la diversitat lingüística, no. La Suïssa romanda és el nom amb el qual es coneix a la Suïssa de parla francesa. Bé, molt bona part d'aquesta Suïssa francesa és la que tradicionalment ha estat la Suïssa francoprovençal, o Suïssa arpitana. De fet, fins a inicis del segle XX el francoprovençal hi era la llengua majoritària. Actualment amb el sistema d'educació suís, els mitjans de comunicació i amb les campanyes de desprestigi lingüístic impulsades des de França cap a tot allò que malanomenen patois per referir-se al que no és francès, han malmès i tocat de mort aquesta llengua mil·lenària. I la mateixa història amb la Suïssa italiana. Ticino és territori llombard però ara s'hi ensenya el toscà estàndard convertit en llengua nacional. 

El resultat de tots aquests despropòsits junts és un: el francoprovençal es mor. Es mor a França, i es mor a Suïssa. Actualment al cantó de Friburg la parla majoritària és el francès i en menor mesura l'alemany. Tot i així el francoprovençal encara s'hi sent, especialment al camp i per persones de certa edat. Hi ha mobilitzacions a favor d'aquesta llengua però els resultats que obtenen són més aviat discrets. A Friburg el francoprovençal sobreviu sobretot a través de la música ja que s'hi han escrit moltes cançons tradicionals. Hi ha alguns mitjans de comunicació, com Ràdio Fribourg o el diari Gruyère que ofereixen programes i seccions en friburguès. 

A tota Arpitània (el nom modern que designa els territoris de parla francoprovençal) actualment s'hi compten uns 113.000 parlants de francoprovençal. 

Lo Pitit Prinço (francoprovençal de Vaud)

Edició en francoprovençal de Suïssa
(núm 119)

A Léon Werth. 

Dèmando perdon âi boute po cein que y'é dèdiâ sti lâivro à 'nna granta dzein. Y'é por mè onna réson. Sta granta dzein l'è l'ami lo meillâo que y'é dein sti mondo. Y'é onn' autr' estiusa: sta granta dzein l'è capâblya de tot compreindre, mîmameint lè lâivro po lè z'einfant. Y'é oncora onna trâisiém' estiusa: sta granta dzein ye dèmâore ein France yô l'a fam et frâi. L'a rîdo fauta d'ître raconsolâïe. Se tote clliâo z'estiuse l'è pas prâo, vu bin dèdiâ sti lâivro âo boute que sta granta dzein l'è z'ûva lè z'autro yâdzo. Trétote lè grantè dzein l'ant ètâ d'à premî dâi boute. Mâ lâi ein a pas dâi mouî que s'ein rassovîgnant. Adan vu tsandzî ma manâire de dere. 

A Léon Werth quand l'îre on bouibotet

L'arpità, o francoprovençal, és una llengua romànica parlada a la part occidental dels Alps. Aquesta llengua ha patit una reculada molt forta en el seu nombre de parlants durant el segle XX davant del francès i, en menor grau, davant l'italià. Actualment no s'ha establert cap variant normativa o estàndard per a aquesta llengua, tot i haver-hi la feina del lingüista Dominique Stich que procura dotar d'un estàndard per al francoprovençal que sembla ser bastant reeixit. 

De tota manera, la manca d'aquest estàndard facilita la dialectalització extrema de la llengua alhora que en facilita també la seua prompta desaparició en algunes àrees, especialment les francòfones. Per ser clars, tradicionalment a Suïssa no hi havia cap cantó francès. Tota la Suïssa avui francòfona ahir encara parlava francoprovençal. El cas és que hi ha hagut un procés de substitució lingüística accelerat amb l'escolarització. El llibre d'aquesta entrada està escrit amb la variant arpitana de Suïssa, concretament amb la que s'usa a la vall de Vaud.

Altres versions de Le petit prince en arpità:

Lo prinselhon, Lè Ptyou Prinso, Lo Petsou Prince

Actualment la situació del francoprovençal a Suïssa és terrible. L'any 1995 se'n comptaven úicament 7000 parlants.

Lo Prinselhon (francoprovençal)

Edició en francoprovençal de l'editorial Papiros

A Léon Werth
De mando predon i moueinà si d'é dediiò he livro a in greunn. D'é ina bon-na escuze: he greunn ét lo mioù amì que d'é a he mondo. D'é in otra escuze: hlò presenò ieu lhe pout compreindre tòt, finca li livro pre li moueinà. D'é ina treizhéma escuze: he greunn ou vit an Franse anté qu'ou sefreit la fan, la fret e ou l'at fran bouzein d'iéhre soulajò. Si tòt mes escuze ou sefizo pa, de vouì bieunn dediìe he livro o moueinà qu'ét ià in còl he greunn. Tsaque greunn ou l'eut ià deveunn in moueinà (bieunn que po de hiti ou s'ansevêno). Adonca de coridzo ma dedicahe:
A Léon Werth
Canqu'ou l'éret in petiòt moueinà

Lo Prinselhon és la variant francoprovençal piemontesa --no confondre-ho amb l'idioma piemontès--. El francoprovençal es parla a França, Suïssa i a Itàlia. En el cas italià, que és on la llengua gaudeix d'una major vitalitat i d'un mínim minimíssim reconeixement institucional, existeixen dues traduccions d'aquest llibre: en el francoprovençal de la vall d'Aosta: Lo Petsou Prince, i la present edició. A banda, existeix una traducció al francoprovençal parlat a França, a la regió de Savoia: Lè Ptyou Prinso. Entre la present edició i la valdostana s'hi poden observar múltiples semblances, tot i que més en les paraules que no en la ortografia.

La salut del francoprovençal és delicada. Segons qui compta hi ha entre 60.000 i 110.000 parlants, la major part d'ells d'edat avançada. La presència del francoprovençal a Arpitània, que és el nom modern que rep la regió --o país-- on es parla dita llengua, és discreta. On gaudeix de més presència és a la vall d'Aosta. A part d'això sembla que s'ha creat un model estàndard per a la llengua. Es tracta d'un diasistema enginyat cap el 1970 que no és gaire popular. Encara avui moltes zones recorren a sistemes fonetitzadors a partir de la manera d'escriure del francès o de l'italià. Així, per exemple, la vall d'Aosta ha normativitzat la llengua d'una manera que no s'ajusta a l'ortografia creada pel francoprovençal del Piemont, que es coneix com a mètode Genre i és amb el que s'ha escrit el present llibre.

Lè Ptyou Prinso (francoprovençal de Savoia)

Edició de 500 exemplars en francoprovençal editat per Tinterfass

À Léon Werth
Dè démando pardon à lôz êfan d'avai dédyà chô livro à rna granta parsnà. D'É na bona èskuza: rla granta parsnà è l'mèlyeur ami kè d'é u mondo. D'é onn' âtra èskuza: rla granta parsnà pû to konprêdre, mémo lô livro p'lôz êfan. D'é na traijéma èskuza: rla granta parsnà réste ê Franse yeu k'l'a fan è frai. L'a byê fôta d'étre arkonsolâ. Sè tote rlèz èskuze fon pâ preu, d'vwê byê dédyî chô livro à l'êfan k'a étâ lôz âtro kou rla granta parsnà. Tote lé grante parsnè on d'abo' étâ d'êfan. (Mé pâ d'mwé parmi leu s'ê rapalon). Dè shanzho binchö ma dédikassa:
À Léon Werth
kan l tai ptyou garson

Aquest llibre està escrit en savoià, que és el dialecte francoprovençal parlat a la Savoia. Aquesta llengua romànica, que també se la coneix amb el nom d'arpità, és parlada a França, Itàlia i Suïssa. La zona on històricament el francoprovençal ha estat la llengua predominant se la coneix com a Arpitània. Segons la font, l'arpità té entre 77.000 i 110.000 parlants. 

La zona on gaudeix de major salut és a la vall d'Aosta, a Itàlia d'on també existeix una versió de Le Petit Prince en francoprovençal d'Aosta. Si es clica al següent enllaç pot veure's l'entrada que vaig fer temps passat de la versió aostina d'aquest llibre. Hom podrà observar com, tot i tractar-se de la mateixa llengua, fan servir dos models de llengua escrita tan diferents que semblen idiomes diferents. La manca d'un estàndard comú és un dels símptomes més evidents de qualsevol llengua en vies de desaparició. (enllaç a: Lo Petsou Prince)

Un altre tret que he observat col·leccionant edicions del llibre de de Saint-Exupéry és que sovent moltes llengües que es troben a la banqueta de les llengües minoritzades quan tenen un estàndard escrit, aquest no és en absolut funcional perquè és ple d'accents, apòstrofs, circumflexos o regles ortogràfiques d'allò més enrevessades. Malabarismes ortogràfics que dificulten la lectura a tot qui no està avesat a la llengua i, en conseqüència, fan molt complicat l'aprenentatge de la llengua per captar nous parlants.

Mapa d'Arpitània, el país alpí del Montblanc

enllaç a ràdio Arpitania

Lo Petsou Prince (francoprovençal)

Edició en francoprovençal en el dialecte parlat a la Vall d'Aosta

A Léon Werth
Dze demando perdon i mèinà d'avèi dedià ci lëvro a un grou. Dz'i quan mëmo euna bouna escusa: perqué cit inque, l'est lo meillaou ami que dz'i i mondo. Dz'i étot eun'atra escusa: ci grou l'est a mëmo de comprendre tot, fenque le lëvro pe le mèinà. Dz'i euna trèijëma escusa: ci grou abite la France yaou l'at fan et fret. Liu l'at tan fata d'ëtre consolà. Se totte cette s'escuse baston pa, dze voui bien dedié ci lëvro i mèinà que l'est ëtà un cou ci grou. Tseut le grou d'atra par son ëtà de mèinà. (Më lèi n'at tan pocca de cice-lé que s'achouegnon.) Dze corredzo donque mina dedicace:
A Léon Werth,
quan l'ëre petsou mèinò.

El francoprovençal és una llengua romànica parlada a la regió de Lió i a la zona alpina nord del Piemont a Itàlia. Actualment el francoprovençal, o arpità, es troba en perill d'extinció. És una llengua de transició entre el francès i l'occità i presenta trets tan característics de les llengües d'oïl com de les llengües d'òc. 

On gaudeix de major salut és a la vall d'Aosta, que és d'on és aquesta edició del Petit príncep. Així i tot, per mor de l'arribada del turisme d'esquí i de la immigració inherent a la indústria turística l'italià ha desplaçat el francoprovençal. Així, la llengua d'Aosta ha patit un retrocés considerable pel que fa al coneixement de la llengua i a l'ús social, deixant-lo en una situació delicada.

Actualment el francoprovençal és parlat per unes 110.000 persones, principalment a Itàlia i Suïssa: