 |
| Edició tintenfass de l'any 2015 |
Léon Werthi rê:
Oyo ke mı no kıtab kerdo zıimetê merdumê dê pili, domani (qıci) mı ef kerê. Emma raşti ki qısurê mı de qayt mekerên: no merdumo pil dınya de dostê mıno tewr rındo. Uzrê dê mıno bin esto: Eqılê nê merdumê pili şono her i ser, qeder be kıtabanê domanan ser ki. Uzrê mınê hirêyine: No merdumo pil Fransa de nışeno ro, Fransawa ke tede veyşaniye diya, serde çiyao; elbet ke mıhtacê dayağio. Eke nê uzri pêro besi niyê, ez zerri u can ra wazenan ke nê kıtabê zımetê domanina nê merdumê pili keri, çunke merdumê pili têde raver domani biyê (Emma zaf şenık merdumi nae anê xo viri). Eke henio, ez vurnenan, kıtabê zo hına kenan zımetê cı:
Domanina Léon Werthi rê
Amb el zazaqui definitivament sí que acaba de sonar el tret de sortida per anar a la caça d'exemplars d'aquest llibre en qualsevol llengua, dialecte o variant que hi hagi impresa. Amb una clara preferència, és clar, per a totes aquelles versions romàniques o, com és aquest el cas, de llengües minoritzades o amb pocs parlants.
Així és que aquest exemplar que ve per engrossar la petita però creixent col·lecció prové de les terres interiors d'orient de Turquia. Al nord del Kurdistan hi ha un poble que tot i no parlar kurd sí que es reconeix a si mateix com a part de l'ètnia kurda. Aquest poble és el zazaqui, parla zazaqui i és kurd i viu a Turquia. El seu idioma, el zazaqui, és també una llengua indoiraniana que comparteix branca amb el kurd. Segons la font consultada aquest idioma és parlat per entre 1.600.000 i 4.000.000 milions de persones, principalment a Turquia, tot i que existeixen algunes comunitats zazaquis a Geòrgia, Alemanya i al Kazakhstan. Tot i ser modesta, aquesta comunitat gaudeix de Wikipedia escrita en el seu idioma: La Wikipediya.
