 |
| edició en panjabi de 2015 |
El panjabi és una llengua indoària amb un nombre aproximat de parlants de 100 milions. És a dir, està emparentada amb el nepalès o el bengalí entre d'altres. Es parla principalment a l'est de Pakistan, però també a la Índia, que és d'on prové el llibre de la imatge. La zona on es parla es coneix com el Panjab. A un país i a l'altre la mateixa llengua s'escriu amb tres alfabets diferents: al Pakistan utilitzen el shahmukhi, mentre que a l'Índia se n'utilitzen dos: els sikhs utilitzen el gurmukhi i els hindús fan servir el devanagari, alfabet amb el qual també s'hi escriuen l'hindi o el nepalès.
Del Panjab en sorgiren el sikhisme, i es creu també que fou el punt de partida del poble gitano abans de la seua diàspora. A Catalunya la gran majoria d'emigrats pakistanesos són originaris del Panjab essent així el panjabi una de les llengües majoritàries entre les comunitats migrades a Catalunya.
