རྒྱལ་སྲས་ཆུང་ངུ་། "rGyal sras chung ngu" (tibetà)

Detall de l'interior del llibre, editat per Favre el 2014

En aquesta ocasió no copiaré la dedicatòria del llibre. No sabria per on començar al no tenir forma humana de transcriure'l amb l'alfabet utilitzat al Tíbet (més informació de l'afabet, en italià). Se sol llegir d'esquerra a dreta, no separen les paraules i cada símbol representa una síl·laba. Les oracions, en comptes d'acabar-les amb un punt ho fan amb una ratlla vertical. 

Aquest llibre en tibetà pel que tenc entès va ser tota una odissea traduir-lo. La traducció va sortir a la llum l'any 2014 des de Suïssa. L'artífex d'aquesta iniciativa va ser la fundació Jean-Marc Probst pour Le Petit Prince. Va començar a estudiar-se la possibilitat de traduir-se amb l'ajuda i l'esforç de Lama Thupten Rakra, que era el padrastre de la representant del Dalai Lama, que vivia juntament amb una comunitat de tibetans exiliats a Suïssa. Malauradament aquest senyor era ja molt major i morí poc després d'iniciar aquesta tasca. Temps després, la fundació pogué contactar a París amb Tashi Kyi i Noyontsang Lhamokyab, tant ella com ell viuen també a l'exili. 


Pel que fa a l'idioma, el tibetà és una llengua amb uns 6.000.000 de parlants. La intercomprensió entre variants tibetanes és tan baixa que lingüísticament és correcte parlar de llengües tibetanes, entre les quals s'hi troba el tibetà modern estàndard, que és la llengua oficial del Tíbet i està basat amb el tibetà parlat a la regió de la capital, Lhasa.