 |
| Edició infantil en euskera de Susaeta (2015) |
Des d'Iruña, que és com també s'anomena a Pamplona, m'ha arribat aquest exemplar en euskera cortesia de na Mertxe Ibañez, a qui li don, des d'aquí, les gràcies. A dia d'avui i amb molt de marge per a poder ser superat, és l'exemplar més colorit i pintoresc de la col·lecció. Al ser una edició infantil el llibre està retallat, resumit. No hi apareix la part que escric habitualment, així que el fragment seleccionat és el començall del llibre:
Duela denbora asko, sei urte nituenean, Bizitako Istorioak izenburuko liburu bat gainetik begiratzen ari nintzela irudi paregabe batek nire arreta bereganatu zuen. Hartan piztia izugarri bat irensten ari zen boa erraldoi bat ikus zitekeen. Testuak hau azaltzen zuen: "Boek harrapakinak osorik, murtxikatu gabe irensten dituzte. Gero ezin dira mugitu eta digestioak irauten duen ondoko sei hilabeteetan lo egiten dute".
L'euskera és, sense cap lloc a dubtes, una de les llengües més antigues d'Europa parlada per un dels pobles més antics d'Europa: el basc. És una llengua sense filiació. És a dir, forma part del conjunt de llengües aïllades, que no tenen altres llengües emparentades formant blocs com el romànic o l'indoari. De llengües aïllades n'hi ha més al món. Es discuteix si el coreà i el japonès són dues llengües aïllades o si tenen alguna relació entre elles, per exemple. Altres casos són el haida (parlat a algunes illes del Pacífic entre Alaska i el Canadà) o el kusunda, que es parla al Nepal oriental i està greument amenaçada, el 2014 tenia només 3 parlants!
Però bé, tornant al cas que ens ocupa, l'euskera podem dir que té una salut mitjanament alta: és parlat al País Basc a Espanya i França, i també a algunes àrees navarreses. Mentre que a França és considerada una llengua regional i està bastant apartada de la vida pública, a la part espanyola la llengua és ensenyada a les escoles, hi ha programació a teles i ràdios en euskera, hi ha publicacions periòdiques i en certa manera gaudeix d'un reconeixement i d'una vitalitat que fan que no calgui patir per la seua supervivència (tot i que com amb totes les llengües diferents a la castellana podria fer-se molt més per fomentar-les). Actualment l'euskera té més de 720.000 parlants i es parla a l'àrea marcada pel primer mapa en blau. Temps ha es calcula que s'havia arribat a parlar fins i tot a Bordeus, al nord de Gascunya, a Occitània.
Però bé, tornant al cas que ens ocupa, l'euskera podem dir que té una salut mitjanament alta: és parlat al País Basc a Espanya i França, i també a algunes àrees navarreses. Mentre que a França és considerada una llengua regional i està bastant apartada de la vida pública, a la part espanyola la llengua és ensenyada a les escoles, hi ha programació a teles i ràdios en euskera, hi ha publicacions periòdiques i en certa manera gaudeix d'un reconeixement i d'una vitalitat que fan que no calgui patir per la seua supervivència (tot i que com amb totes les llengües diferents a la castellana podria fer-se molt més per fomentar-les). Actualment l'euskera té més de 720.000 parlants i es parla a l'àrea marcada pel primer mapa en blau. Temps ha es calcula que s'havia arribat a parlar fins i tot a Bordeus, al nord de Gascunya, a Occitània.
