Da klane Prinz (austro-bavarès de Viena)

Edició en alemany vienès de Kral Verlag (2016)

Desconec el per què però el fragment que sempre copiï quan present un llibre, que és la dedicatòria de l'autor, en aquesta ocasió no hi és. El llibre l'han començat pel primer capítol. No és la primera volta que m'ho trob. Bé, el primer paràgraf del primer capítol diu així:

Wia i sex Joa oid woa, hob i a Biachl iban Uawoid glesn. "Wahre Geschichten" hods ghaßn. Es hod leiwande Büda ghobt und des Schenste woa a riesige Schlaungan, de a wüdes Viech frißt. I hobs no amoi gmoid, weus ma so gfoin hod. 

Estam acostumats a veure l'alemany com un gran bloc lingüístic però això no acaba de ser del tot cert. Seria més correcte parlar d'un contínuum lingüístic germànic que aniria des de l'Alt-alemany fins al Baix-alemany. En aquest contínuum lingüístic s'hi distingeixen algunes llengües amb els seus respectius dialectes. En el cas que ens ocupa, si l'austro-bavarès és un idioma o un dialecte és una cosa discutida entre filòlegs germànics. Són diverses les raons per les quals jo em decant a considerar-lo un idioma propi (entre elles genealogia lingüística i manca de comprensió entre parlants de bavarès i parlants d'alemany).

Per tant, entrant ja en matèria, tenim l'austro-bavarès, o bavarès a seques. Aquesta llengua té un nombre aproximat de 12 milions de parlants i té tres blocs dialectals: el septentrional (Regensburg), el central (Munic i Viena) i el meridional (Tirol i Graz). A Viena hi ha 1,6 milions de parlants d'aquesta llengua i representen el 40% de la població total. El 60% restant parla alemany. A més a més, la tendència actual és que el vienès tradicional i l'alemany es mesclin formant un dialecte alemany més pròxim a l'alemany estàndard però amb un notable substrat austro-bavarès. Això es deu a la concepció que es té de l'austro-bavarès com una parla vulgar, carent de classe.

Vegeu la Viquipèdia austro-bavaresa fent clic aquí.

Àrea on es parla l'austro-bavarès