 |
| Edició en francoprovençal de l'editorial Papiros |
A Léon Werth
De mando predon i moueinà si d'é dediiò he livro a in greunn. D'é ina bon-na escuze: he greunn ét lo mioù amì que d'é a he mondo. D'é in otra escuze: hlò presenò ieu lhe pout compreindre tòt, finca li livro pre li moueinà. D'é ina treizhéma escuze: he greunn ou vit an Franse anté qu'ou sefreit la fan, la fret e ou l'at fran bouzein d'iéhre soulajò. Si tòt mes escuze ou sefizo pa, de vouì bieunn dediìe he livro o moueinà qu'ét ià in còl he greunn. Tsaque greunn ou l'eut ià deveunn in moueinà (bieunn que po de hiti ou s'ansevêno). Adonca de coridzo ma dedicahe:
A Léon Werth
Canqu'ou l'éret in petiòt moueinà
Lo Prinselhon és la variant francoprovençal piemontesa --no confondre-ho amb l'idioma piemontès--. El francoprovençal es parla a França, Suïssa i a Itàlia. En el cas italià, que és on la llengua gaudeix d'una major vitalitat i d'un mínim minimíssim reconeixement institucional, existeixen dues traduccions d'aquest llibre: en el francoprovençal de la vall d'Aosta: Lo Petsou Prince, i la present edició. A banda, existeix una traducció al francoprovençal parlat a França, a la regió de Savoia: Lè Ptyou Prinso. Entre la present edició i la valdostana s'hi poden observar múltiples semblances, tot i que més en les paraules que no en la ortografia.
La salut del francoprovençal és delicada. Segons qui compta hi ha entre 60.000 i 110.000 parlants, la major part d'ells d'edat avançada. La presència del francoprovençal a Arpitània, que és el nom modern que rep la regió --o país-- on es parla dita llengua, és discreta. On gaudeix de més presència és a la vall d'Aosta. A part d'això sembla que s'ha creat un model estàndard per a la llengua. Es tracta d'un diasistema enginyat cap el 1970 que no és gaire popular. Encara avui moltes zones recorren a sistemes fonetitzadors a partir de la manera d'escriure del francès o de l'italià. Així, per exemple, la vall d'Aosta ha normativitzat la llengua d'una manera que no s'ajusta a l'ortografia creada pel francoprovençal del Piemont, que es coneix com a mètode Genre i és amb el que s'ha escrit el present llibre.
