Der chlii Prinz (alemany de l'Alt Valais)

edició d'Éditions Favre en walser

Fer der Léon Werth.
Ich bittu alli Chinder, miär z'verziä, dass ich diz Büäch dumä Erwaggsunu gwidmut ha. Ich ha derfir än ärnschthafti Entschuldigung: Dische Erwaggsunu cha alles verschtaa, sogar Biächer fer Chind. Ich ha nu än dritti Entschuldigung: Dische Erwaggsunu wohnt z'Frankriich, wa är hungrut und friÄrt. är cha Troscht brüchu. We alli dischi Entschuldigungä nit längunt, widmi das Büäch gäru dem Chind, wa dische Erwaggsunu friääner mal gsi isch. Alli Erwaggsunu sind nämli zerscht mal Chind gsi. (Aber d'wenigschtu erinnrunt schich nu dra.) Also verbessri mini Widmig:
Fer der Léon Werth,
wen är nu än chliine Büäh isch gsi.

És cert que a l'hora de parlar de parlars alemanys em trob amb el problema de no saber si considerar un determinat parlar llengua o part d'una llengua (dialecte). Em passa una mica el mateix quan toca parlar de les llengües d'oïl. Si anam llevant capes a la ceba tenim que l'alemany és una llengua germànica. Les germàniques es distingeixen entre: septentrionals i occidentals. Les occidentals es classifiquen en: parlars anglesos, escocesos, frisons, baix-alemanys i alt-alemanys. Al mateix temps, aquests grups de parlars han elaborat diversos estàndards: angelsos i escocesos: anglès; frisons: frisó; el contínuum baix-alemany: el neerlandès, i el contínuum alt-alemany: l'alemany, el jiddish i el luxemburguès. Per tant, l'alemany, el luxemburguès i el jiddish són tres estàndards d'una mateixa llengua? Potser. El que està clar és que són comunament considerats com a tres llengües diferents.

Continuem. L'alt-alemany es divideix en dos blocs: l'alt-alemany inferior (on s'hi inclouen el luxemburguès i el berlinès i d'on intuesc que l'alemany estàndard modern ha agafat la majoria de característiques) i l'alt-alemany superior, que és on trobam l'austro-bavarès i l'alamànic. Quin embolic, això és com una gran matrioska. El cas és que, i ja per acabar amb aquest desglossament, a dins l'alamànic hi trobam el suabi i tres blocs alamànics: el baix, l'alt i el superior. L'alemany de l'Alt Valais és alamànic superior i es parla al sud de Suïssa.

Tot això, tots aquests parlars al cap i a la fi alemanys, són suficientment diferents entre ells com per poder arribar a ser difícilment compresos per altres parlants d'alemany de regions llunyanes. Així com el luxemburguès és considerat un idioma diferent, si Baviera fos un estat independent, el bavarès seria considerat un idioma diferent de l'alemany? Àustria és independent i el considera un dialecte alemany. 

Al cap i a la fi ens trobam en una situació no tan complicada com pot semblar. Simplement ens trobam davant d'una àrea lingüística molt grossa i antiga. Això implica variacions en les parles germàniques: una espècie de contínuum lingüístic en el que tots parlen alemany però no tots el parlen igual. A això s'hi afegeix l'alemany estàndard basat amb l'alt-alemany inferior oriental (el berlinès, parlant clar) que inicialment era mitjanament entès tant per parlants d'alt-alemany com per parlants de baix-alemany. Aquest alemany estàndard es popularitza i es dinamitza sobretot al segle XIX després de la unificació d'Alemanya durant el govern de Bismark: comença a estudiar-se a les escoles i apareixen els primers parlants d'estàndard, deixant a un racó el dialecte, la parla vernacla, l'autòctona. 

Idò bé, avui present el llibre en la parla vernacla del cantó suís de l'Alt Valais. Aquesta varietat es troba en greu perill d'extinció i actualment compta amb uns 20.000 parlants repartits entre valls sovent aïllades les unes de les altres. Per situar-ho millor al mapa: parlam de l'alamànic superior. A la imatge que acompanya aquest text, els parlars alamànics apareixen en blau, el més fosc és el superior. 

En blau, els parlars alamànics: el més fosc és l'alamànic superior. El llibre està escrit amb l'alamànic de Wallis.

Àrea on es parla l'alamànic