 |
| Edició de la Union Mundial pro Interlingua |
A Léon WerthIo demanda pardono al infantes pro haber dedicate iste libro a un persona adulte. Pro isto io ha un excusa serie: Iste persona adulte pote comprender toto, mesmo libros pro infantes. Io ha un tertie excusa: Iste persona adulte vive in Francia, ubi ille ha fame e sete. Ille ha un genuin necessitate de consolation. Si tote iste excusas non es sufficiente, io vole dedicar iste libro al infante que iste persona adulte esseva in altere tempore. Tote le personas adulte antea esseva infantes (ma paucos memora isto). Io corrige mi dedication:
A Léon Werth,quando ille esseva infante.
La interlingua és una llengua artificial. És a dir, una llengua planificada a dins d'un despatx. Tot va començar un cop acabada la Gran Guerra. Per llavors es va parlar molt de la necessitat de crear o d'articular una llengua auxiliar internacional. Ja existien algunes llengües artificials quan finalitzà la I Guerra Mundial: l'esperanto, l'ido, el llatí sense flexió, i fins i tot Tolkien estava acabant de treure-li punta a l'èlfic en els seus llibres, tot i que aquest últim amb finalitats purament literàries.
Aquest grup que pretenia desenvolupar una llengua auxiliar internacional va acabar descartant totes les llengües artificials existents perquè consideraren que no estaven a l'alçada del propòsit que la IALA, la institució encarregada de trobar i/o elaborar aquesta llengua auxiliar, s'havia proposat. Va ser per això que decidiren de crear-ne una ells. Després de 15 anys de fer-hi feina, a l'any 1951 es donà per enllestida la interlingua, amb gramàtica i diccionari inclosos per facilitar-ne l'aprenentatge.
La interlingua està formada a partir d'allò que tenen en comú les llengües romàniques amb més parlants (francès, castellà, italià i portuguès) i per alguna part també s'hi ha tengut lleugerament en compte l'anglès, l'alemany i el rus. De tota manera pot dir-se que la interlingua és una espècie de llatí artificial, modern i sense flexió comprensible pels parlants de les llengües llatines citades anteriorment. De parlants fluïds en té un milenar, essent així la segona llengua artificial amb més parlants, just per darrere de l'esperanto (si no tenim en compte l'hebreu modern).
Ací hi ha l'enllaç a la Viquipèdia en interlingua.
