 |
| Edició en piacentí de l'editorial local Papero (2016) |
A Leone Wert
Demand pardon ai ragass d'avé dedicä cull libar ché a un om. A g'ho 'na scüsa seria: cl'om lé a l'è al mé migliur amis ca g'abbia al mond. A g'ho 'na seconda scüsa: cl'om lé al pö capì tütt, anca i libar pri ragass. E ag n'ho 'na tersa: cla parsona lé la sta in Fransa, la g'ha fam, la g'ha frëdd e la g'ha botta 'd bisogn da vess cunsulä. E se tütt chill scüsi ché i bastan mia, dedicarò cull libar ché al ragazz ch'è stä cla parsona lé. Tütt i grand j'enn stä ragazz 'na voota. (Ma pooc ad lur as na ricorda.) Perciò curregg' la mé dedica:
A Leone Wert
Quand a l'éra un ragazzein.
El piacentí és un dialecte de la llengua gal·loitàlica anomenada emilià-romanyol. És la variant d'aquesta llengua que es parla a la província de Piacenza. Aquest dialecte es troba al límit occidental de l'àrea lingüística emiliana. És per aquesta raó que, d'acord amb el contínuum lingüístic romànic, presenta traces de continuïtat amb la llengua llombarda, sobretot amb el lèxic.
El piacentí no té cap norma codificada per escriure'l, de la mateixa manera que no la té cap altra varietat de la llengua emiliana. Tot i tenir uns 150.000 parlants en una àrea que no arriba als 300.000, pateix la mateixa pressió que la resta de parlars emilians. La proximitat amb l'italià, la manca d'un estàndard, el fet que tots els seus parlants són bilingües i utilitzen també l'italià i que no s'estudia a les aules posen en una situació delicada a l'emilià que pot acabar diluint-se davant de l'italià estàndard.
 |
| Encerclat amb vermell: àrea lingüística de l'emilià. Em4 és làrea del piacentí. |
