 |
| Edició en való de Lieja. Tintenfass (2012) (llibre 86 de la col·lecció) |
A Lèyon WerthQui lès-èfants ni m'ènnè volèsse nin dè mète èn-avant 'ne grande djin po k'mincî m' lîve. Dj'a 'ne bone rêzon: c'èst m' pus grand camarårade, li mèyeû qu' dj'åye å monde. Ènn'a co ine ôte: cila pout tot comprinde, minme lès lîves po lès-èfants. Èco eune di rêzon: ciste-ome la, i vike èl France wice qu'il a faim èt freûd. Il a dandjî d'èsse apåhté. Èt si tot çoula n' conte nin a vos-oûy, dji vou bin d'ner mi scriyèdje a l'èfant qu'il a stu. Totes lès grantès djins ont stu dès-èfants, mins fwért pô d'zèls s'ènnè sov'nèt. Adon, dji m'va candjî, èt dîre:A Lèyon Werth,qwand il èsteût on p'tit gamin.
El való és la llengua romànica més septentrional de tota la Romània (territori de parla romànica). És una llengua d'oïl parlada a Valònia, Bèlgica. En el való s'hi distingeixen diversos dialectes, dels quals, el més septentrional és el való de Lieja, que és la parla amb la qual s'ha traduït aquest llibre.
Aproximadament hi ha uns 600.000 parlants de való. De tota manera, tal com succeeix amb tantíssimes llengües minoritzades, la tendència és la d'anar perdent parlants front el francès. A la dècada de 1950 el 80% de la població valona parlava való. Actualment, però, el percentatge ha decaigut fins aproximar-se al 50% de la població total. Les raons, com de costum, són diverses i complicades. A part de l'augment demogràfic amb ciutadans de parla francesa, el való pateix un procés de desintegració interna a causa de l'adquisició constant de calcs morfosintàctics i lèxics del francès. Dit d'una altra manera, a part d'haver-hi belgues a Valònia que no saben parlar való, molts dels que sí el podrien parlar han acabat parlant un való tan afrancesat que no pot considerar-se que parlin una llengua diversa al francès. Seria un cas semblant al que a Occitània anomenen francità.
 |
| Colors rosacis: llengües d'oïl. color rosa: picard; color salmó: való; vermell: xampanyès; salmó fosc al sud de la Luxemburg belga: lorenès. |
